Pontet sobre el Freser


Passaré el pont, 
encara serveix i encara aguanta.
Sembla antic i fràgil, 
però el passaré perquè vull anar més enllà.
Més enllà de l'estiu, de les quotidianitats
dels equilibris  diversos
de voler ser a dos llocs a la vegada
o potser a tres…
Més enllà de les espases i les parets.
Caminaré poc a poc, 
sense pressa 
i sense aturar-me.
Nord enllà. Als horitzons més càlids i acolorits.
Com si tingués tot un temps que no tinc,
com si la vida fos més llarga del que és.
Com si tot el que voldria ja fos realitat.

Comentaris

  1. Sovint, el més difícil del camí és trobar el pont correcte que ens permeti avançar cap allà on volem. Un cop trobat, no hi fa res que sigui antic o que sembli fràgil, l'important és que sigui l'encertat... i que aguanti. 

    ResponElimina
  2. Sí, hay que cruzarlo porque al otro lado siempre surgen sorpresas agradables.

    Salud

    ResponElimina
  3. Caminar amb pas ferm, sense pressa però sense aturar-se, pel pont que ens dugui a llocs més amables; encara que sembli atrotinat, mentre aguanti l'hem de creuar.

    Aferradetes reals, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, aquest impuls d'anar més enllà, en el sentit que sigui que li vulguem donar a aquesta expressió, nol'hauríem de perdre mai.

      Elimina
  4. No quedar-se mai quiets, creuar el pont i anar, sempre, més enllà!!... I a mesura que vas caminant vas trobant nous horitzons a descobrir i això et satisfà i t'engresca per seguir descobrint i per seguir gaudint de tots els nous matiços de colors que hi ha a l'altre riba.
    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Montse, és un comentari molt bonic, i sé que ens entenem quan parlem d'aquesta mena de coses. No podem perdre ni l'engrescament ni les coses que ens hi porten.

      Una abraçada molt forta.

      Elimina
  5. Passant un pont superes un entrebanc. I així anar fent, s'arribi on s'arribi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot de cop sembla que hi hagi més entrebancs que ponts...
      Però no ens queda més remei que anar fent.

      Elimina
  6. És bo tenir sempre l'actitud de travessar els ponts que calgui per descobrir nous camins i viure noves experiències. Sense pressa però sense pausa.

    Per cert, ja tinc els Relats d'estiu d'aquest mes ;)
    Abraçades, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre endavant per no quedar-nos encallats.

      Ara vinc a buscar-los, moltes gràcies, Núria!

      Elimina
  7. Amb un escrit com el que has fet, jo també vull passar aquest pont.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre ens fa goig d'anar una mica més enllà, encara que no sempre trobem el pont adequat.

      Elimina
  8. "Més enllà de les espases i les parets": m'hi apunto!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també, és una sensació que tinc sovint, barrejada amb la de haver de sera dos llocs a la vegada...

      Elimina
  9. Jo també em sembla que el passaria, suposo que la secada fa que s'aguanti millor...Pot ser que a l'altra banda i trobem paisatges somniats o algun petit rierol que ens refresqui el camí de la vida...
    Bon diumenge, Carme.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars