Cinquè mot


La llum del matí, entrava per les escletxes de les persianes. Era el senyal per llevar-me del llit. Em vaig despertar amb ganes de començar una nova jornada, activa i feliç. 

De sobte, vaig aterrar a la realitat. Si la llum no ve del costat de sempre!  No soc a casa.Vaig tenir un accident.  Soc a l'hospital.



Comentaris

  1. Un aterratge decebedor, aquest.

    M'agrada molt com has dibuixat aquesta entrada de llum per la finestra.👌

    Aferradetes amb salut, nina.🤗

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades quan et despertes en un lloc diferent de l'habitual et costa de situar-te... però això és molt decebedor, sí!

      Aferradetes plenes d'energia, bonica!

      Elimina
  2. Un petit detallet que no havia recordat ! :)
    Desitjo que és millori ben aviat !!
    Ben trobat, Carme !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els accidents literaris per sort no tenen gaires conseqüències, he, he, he... segur que en un tres i no res estarà recuperada...

      Gràcies, Artur!

      Elimina
  3. Aterrar a una realitat ben diferent, dura i difícil. Tant debò aviat torni a veure la llum des del mateix lloc, del mateix costat i amb la mateixa energia.
    La imatge és preciosa, plena de llum.

    Abraçades, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, i gràcies per una nova participació!

      Elimina
    2. Penso que si s'ha despertat sense recordar on era, deu voler dir que ha dormit bé i sense tenir gaire mal enlloc. Li desitjo el mateix que tu.

      Abraçades, Núria!

      Gràcies a tu, és una bona distracció i un bon repte per l'estiu...

      Elimina
  4. Caram quin despertar tan poc feliç, aquest.
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha moments que són així... què hi farem!
      Bon capde setmana M Roser!

      Elimina
  5. Com més allunyades estan les il·lusions de la realitat, més sotrac representa el fet (ineludible, tard o d'hora) d'haver de tocar de peus a terra.

    Espero, en el cas de la teva protagonista, que l'accident no hagi sigut gaire greu i que pugui fer vida activa i feliç el més aviat millor.

    Un relat que m'ha semblat molt bo amb aquest gir totalment inesperat al final.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi ha més remei que aterrar i tocar de peus a terra quan cal... segur que s posarà en marxa aviat.

      Gràcies, Mc! Una abraçada.

      Elimina
  6. Carme , ara ja pots veure el dibuix,. Petonets.

    ResponElimina
  7. Respostes
    1. O amb la dormida, o amb les medicacions.... o simplement amb la rutina del despertarde cada dia trencada...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars