La porta dels iris liles


Cada dia quan passava per davant d'aquesta porta, anant i tornant de la feina, no podia evitar d'aturar-se. Aquest bé de Déu d'iris li tenien el cor robat, a vegades els veia més blaus, a vegades més liles, segons la claror o segons la seva mirada, no ho sabia ben bé.

Quan no era el temps dels iris florits, alentia el pas i mirava també, amb enyorança, però amb seguretat i esperança que els iris tornarien. 

En Roger, des de les seves limitacions de mobilitat forçoses, procurava que algú tingués cura dels iris, els volia ben vius i atractius, perquè, per a ell, aquests dos moments del dia, eren una il·lusió. Aquesta il·lusió l'ajudava a refer-se de l'accident i somiava en el dia que podria sortir a  veure-la de prop i a parlar-li. 

La mateixa esperança, la mateixa seguretat que ella tenia amb els iris, ell la tenia en poder reprendre ben aviat la seva vida. 

Comentaris

  1. Ànims al Roger i a totes les persones que tenen limitacions. I a les que les ajuden.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que no perdin ni les ganes de viure, ni l'esperança.

      Elimina
  2. Todas las mañanas cuando voy a pasear paso por delante de un arriate lleno de lirios, cuando florecen, claro, ahora solo están las plantas. y ese dibujo tuyo me ha recordado mucho a lo que veo

    Salud

    ResponElimina
  3. L'esperança vista des de dos punts diferents, però no per això deixa de ser esperança.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cadascú amb les seves idees, amb els seus sentiments, amb els seus pensaments.

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  4. Aquest "amb seguretat i esperança que els iris tornarien" em fa pensar en les experiències d'èxit, que ajuden quan no tens res més, quan no pots anar endavant, metafòricament parlant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, sí, ja ve a ser això, Helena. Gràcies.

      Elimina
  5. És molt gratificant quan passeges, parar-te a mirar les flors, i si la planta encara no ha florit, és un cant a l'esperança, pensar que les tornarem a veure.
    Aquest color lila és tan preciós, que m'agradaria tenir-ne un vestit per lluïr-lo tota presumida...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agraden molt les flors en general i els iris especialment.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars