Porta a Orriols


Ella havia dibuixat una porta, que no era cap porta.  Eren línies de tinta tacades d'un cert color discret.  Davant de la porta hi havia tres torratxes grosses, que tampoc no ho eren, esclar,  i de dintre de cadascuna d'elles en sortia  una planta de fulles verdes,  que no eren res més que una altra ratlla de tinta amb taques de color verd.   Res només per jugar i per pasar l'estona.

Però algú es va entestar en dir que allò era una porta de veritat,  i que se la volia posar a casa seva.  Costava pocs diners i  faria veure que n'havia costat el doble  als que l'havien de pagar. Els seus parents, amics veïns o simplement ciutadans,  li deien que no fes aquesta bestiesa, que si els posava aquesta porta  a casa seva,  no els serviria de porta, ni per entrar ni per sortir  i a més a més no podria encaixar-la mai a la seva paret.   

Però  aquest algú,  que podia ser un o podien ser molts,  perquè no es notés que era ximple del tot i  que l'únic que li importava era fer veure que treballava, que en sabia molt i que buscava la millor porta i anar cobrant un sou  excessiu de totes totes, va decidir fer-se fort en aquesta opció.  Per posar aquesta porta van pagar entre tots, una morterada de diners  i efectivament com tothom sabia des de sempre,  d'aquelles cases,  ja no es va poder entrar ni sortir mai més i  totes les persones que hi havia van morir  d'inanició. 
 
Però no us penséssiu pas que això  va servir d'alguna cosa, no...  en aquell indret no gens remot,  van continuar comprant i instal·lant portes que no s'obrien,  finestres  precintades,  cotxes sense motor,  trens sense via, vaixells que no suraven, taules sense potes i cadires ben encoixinades per a posar-hi el seu cul. 

Comentaris

  1. Hi ha cadires de tres potes, que no han sigut mai cadires. M'hi has fet pensar. És molt misteriosa la teva història!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades penso que en aquest país res és el que sembla ni el que haruia de ser. Tot és de mentida.

      Elimina
  2. Ya sabes... nada es verdad ni mentira....
    Me encanta esa acuarela con papel mojado.
    Bueno me encanta la acuarela desde que mi padre me enseño cuando era un crio,

    Publica mas, son un encanto.

    Besos

    ResponElimina
  3. Una història misteriosa, si !....perquè serà que la gent compra coses tant inútils ... ;)
    Salut !!

    ResponElimina
  4. N'hi ha que els hi va bé vendre el que no és... i sempre van pagant els mateixos.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exctament així, mentre els mateixos anem pagant, sempre hi haurà qui comprarà coses inútils que els hi portin profit a ells,

      Aferradetes, Paula!

      Elimina
  5. Excelente relato Carme que nos hace pensar y reflexionar. Salud, Antonio.

    ResponElimina
  6. Ves, m'has fet pensar en el govern de Catalunya, Carme! Saben que la porta no funciona, però segueixen esperant i comprant tractes i acords inútils que sempre s'acaben incomplint.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, Teresa és exactament això… quan per aquí dalt em deien que el trobaven misteriós, jo pensava “si a mi em sembla claríssim” per sort tu sí que ho has vist…

      Elimina
    2. Soc la Carme, durant el cap de setmana, sense ordinador, no em toca més remei que ser anònima… Blogger és així…

      Elimina
  7. He vist abans la fotografia i després l'aquarel·la.
    Els textos de tots ho expliquen diferent i així coneixem l'indret.
    Un dia aquesta porta s'obrirà i veurem què hi ha a dins?

    ResponElimina
    Respostes
    1. A dins de la porta pintada, de la porta de mentida, no hi ha res i aquest és el problema.

      Dins de la porta de veritat, segur que hi ha coses boniques. Malgrat la vellesa de la porta es veia tot molt ben cuidat. Un dia trucarem!

      Elimina
  8. Caram a qui se li pot ocórrer viure en una casa sense portes ni finestres,tot tancat...S'ho devien passar molt malament sobretot si algú tenia claustrofòbia!
    Bona setmana, Carme.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars