La porta de les roses

"I de sobte t'atures davant d'unes roses"   President Quim Torra
( dibuix tret d'una foto del President Quim Torra a l'Instagram)

Darrere la porta de les roses
vaig trobar l'alegria d'un esclat,
l'instant etern on ens reconeixem.
I també la solitud.

Comentaris

  1. Puix que ho diu el President, escoltyem-lo. Puix que ho has dibuixat, mirem-m'ho. "Puix que ho dius en català: llegi-m'ho"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, per seguir aquest petit procés creatiu... el president és molt actiu a l'instagram i posa fotos ben boniques.

      Elimina
  2. La solitud amb roses, serà menys fosca.... Força llum !! ;)

    ResponElimina
  3. Em puc imaginar la foto, però el teu dibuix... què maco és!.
    M'encanta poder trobar aquest instant on ens reconeixem.

    Aferradetes, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies! Cal estar atents per saber trobar aquest instant on ens reconeixem, que no ens passi desapercebut.

      Aferradetes, guapa!

      Elimina
  4. Me gustan especialmente las rosas esas que son color carmín oscuro y parecen de terciopelo.
    Son mi debilidad.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. A casa meva, només tinc un roser, però les roses quefa són d'aquesgtes que dius. Fosques i que semblen de vellut.

      Quan en tingui les fotogtafiaré. Una abraçada.

      Elimina
  5. De roses en tindrem tot l'estiu, Carme, i de poemes que són com roses, també, i de dibuixos de roses preciosos espero trobar-ne si no cada dia, moltíssims més, com els teus somriures. Una abraçada. Olga

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt dibuixar flors, perquè com que no sé dibuixar gaire, no m'ateveixo amb segons què i de els flors me'n vaig sortint. Gaudirem de tot plegat, Olga, de les roses, dels poemes, dels nostres intercanvis i sobretot dels somriures.

      Una abraçada,Olga!

      Elimina
  6. D'una llavor perduda,
    el temps poder fer créixer
    un brot de roser
    a la vora d'una porta oblidada.
    Amb els anys,
    l'enramada fou creixent
    i embolcallant la porta oblidada.
    Fou despintada
    pel sol, el vent i la pluja.
    es desferen bocins,
    serradura en el terra
    empedregat.
    Mentre la porta envellia
    amb dignitat,
    el brancal de roses
    creixia en bellesa
    i estenia la seva olor
    pels voltants.

    D'una llavor perduda,
    fou la vellesa
    d'una porta oblidada
    una lenta mort
    pintada del color vermell
    de la sang continguda.

    ResponElimina
  7. Un dibuix preciós, podria ser casa meva pel roser que és tot un esclat de roses que fan agradable la solitud...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé que tinguis un roser amb un esclat de roses...

      Bon vespre, M Roser

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars