Cases d’Ogassa


Quan la Clara va arribar a aquest poble per primera vegada,  no en sabia res, tot just era una sortideta de vacances per la muntanya.  Es va quedar sorpresa de veure'l.  De seguida es veu que no és un poble amb l'estructura habitual dels pobles.  Església, nucli antic,  i creixement posterior.  És diferent, escampat i amb cases de pisos.

I per aquesta raó va passejar-hi,  va voltar amunt i avall a veure si en treia l'entrellat.  Al cap de poca estona ja havia vist que allò era un poble miner.  O sigui un poble construït expressament per a que hi poguessin viure els miners i les seves famílies. Ara ja no,  les mines es van tancar, ja fa uns 60 anys i ara el poble és  mig de primera residència i mig de segona residència.

Aquestes vivendes amb escales exteriors,  les va trobar boniques i especials,  i hi havia un home vell  que seia a la porta de casa seva,  en una mena de pati comú,  a tocar del carrer.  

Després de dir-li bon dia,  ell en veure que mirava i remirava, li va demanar si buscava algú o alguna cosa.  La Clara li va dir que no,  que simplement mirava i admirava allò que veia i que li havia resultat sorprenent, ja que  no coneixia res de la història del poble,  però li semblava que cada construcció, que cada nucli d'habitatges, que la boca de la mina, el safareig, les fonts,  tot li explicava una història  de molts  anys enrere.   El  senyor va dir, que ell, que en tenia 80,  també portava una bona part d'història a sobre.

-  Així vostè ja hi era quan les mines encara funcionaven?
-  Sí, vaig tenir la sort que la darrera mina en funcionament va tancar quan jo tenia 16 anys i tot just en feia dos que hi treballava.  En aquell moment va ser un drama per a tots, que tanquessin les mines,  però jo estava content, No volia una vida com la del meu pare, tan lletja, tan dura, tan bruta, tan arriscada.  En  aquell temps,  els nens de seguida que tenien 6 o 7 anys,  ja els enviaven a treballar a la muntanya, a guardar ramats o  a ajudar al camp o a buscar llenya... poca escola, poca o gens d'escola teníem,  però  el pitjor de tot era que als 14 anys ja ens acceptaven a la mina.  
- Oh!  Sí, quin greu,  quina llàstima haver de viure així.
- No t'ho pots imaginar, els horaris llarguíssims, el casament que no ens acabàvem mai de treure de sobre,  el poc menjar, el poc dormir, el fred...  ara, amb les comoditats que tenim,  ja puc dir que qui no ho ha viscut,  no s'ho pot imaginar.  

La Clara no sabia què dir,   si ella ja pensava que tot en aquell poble explicava una història especial, resulta que havia trobat un testimoni perfecte per entendre el poble.  Aquest poble l'havia atrapada,  el va recórrer  amunt i avall.  Molts nuclis de població en diferents estats de conservació, moltes fonts,  l'ajuntament, l'escola...  se'n va emportar un record intens.

L'estiu següent hi va tornar, va fer el mateix recorregut, va tornar a veure les mateixes coses,  a excepció  d'una font de mots brocs  (no recordava si eren 6 o 7 o 8)  que no va saber trobar.  Va mirar de trobar  el mateix senyor que li havia explicat la seva vida i  quan li va obrir la porta,  la va reconèixer de seguida.  

- Hola!  Ja veig que et va agradar el poble que has tornat!
- Sí molt!   He trucat per saludar-lo,  va ser tan amable d'explicar-me històries del poble i també personals!  Però també per a preguntar-li una cosa, una informació.  On és aquella font tan gran que té tants brocs? No la sé trobar. 
- No vols pas dir la Font del Miner que és aquí mateix, al costat de les cases, a tocar la carretera?
- No, aquella era lluny de les cases,  al costat d'un revolt de la carretera.
- Sí,  si vols t'acompanyo.
- No voldria pas molestar-lo, però si le ve de gust,  n'estaré encantada.  Pugem al cotxe?
- Sí, és un parell de revolts més amunt.  Allà  a l'esplanada de la font gran.
- Però a la font gran ja hi he estat i ja l'he vist, però no vull pas dir aquesta.  Era una altra.
- Doncs si avui mateix ja hi has estat, ja no la trobaràs.  Jo volia acompanyar-t'hi  per veure si hi havia sort.
- Perdoni, però no l'entenc.
- Ni ho entens ni ho entendràs.  És una font que a  vegades es pot veure i a vegades no,  hi ha qui la veu sempre i hi ha qui només l'ha pogut veure un cop.  Jo la veig.

Es van aturar en un planell que hi ha al costat del revolt,  el  senyor convençut li va senyalar cap a la dreta de l'espai i li va dir:  

- És aquí, no la veus?
- No,  que em vol prendre el pèl?
- No, hi ara! -  I va allargar les mans cap  al no res,  i quan les va tornar acostar cap a la Clara, estaven mullades.
- Si ho faig jo, també se'm mullaran?
- No,  si no la veus, per a tu no existeix.  Molt probablement no la veuràs mai més.
- Tornaré i tornaré,  per comprovar-ho.

De moment la Clara, porta cinc viatges a Ogassa i no ha pogut veure mai més aquella font que va veure la primera vegada.


Comentaris

  1. Un poble de cor obert
    i cases tancades.
    Un poble d'ahir
    ple de fantasmes.
    I amb els esperits,
    gent de carn i ossós,
    i cases que tenen vida.
    Vida plena de records
    que vells cossos
    guarden entre les pedres
    retallades de l muntanya.
    La màgia de la serralada
    ha estat foradada,
    ferides que porten la mina
    a buidar pels budells
    els somnis de l contrada.
    La màgia que porta
    la nostra mirada,
    potser és buida,
    potser oblidada.
    De vegades l'aigua surt fora,
    de vegades queda enterrada.
    Hi ha històries d'una font,
    d'una font que pot tenir
    una mirada,
    que no tothom
    la té albirada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha històries ben estranyes i fonts ben especials!

      Elimina
  2. M'ha agradat aquest conte ple de màgia. Tot i que, pensant-ho una mica, potser és més real del que podria semblar. Tots sabem que la frase "si no la veus, per a tu no existeix" és ben habitual... si n'hi ha de gent que tanca els ulls a la realitat i s'estima més fer veure que no existeixen certes coses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que t'hagi agradat, Mc! Gràcies!

      És un conte basat en fets reals. Potser no t'ho creuràs, però el senyor és totalment inventat, però la font no. La font existeix. Hi ha un misteri que es quedarà sense resoldre, perquè aquesta font de moooooolts brocs la vam veure el meu marit i jo el primer cop que vam estar a Ogassa i no l'hem sabut trobar mai més. Tots dos ben convençuts que era allà i no hi és. Hem preguntat a tort i a dret i tothom ens adreça a la font Gran o a la font del Miner que tenen 4 brocs. Però aquesta ha desaparegut. Allò que ens ha semblat més versemblant és que aquesta font que recordem tan bé, no fos, en realitat, a Ogassa i que tots dos estiguem confosos, i com que n'hem parlat i l'hem buscat tants cops, hem creat un record fals, però de fa anys el misteri persisteix a casa meva. He, he, he…

      Elimina
    2. I tant que m'ho crec i saber que la història d'aquesta font "fantasma" és real encara em fa el relat més interessant. Efectivament, per lògica tot apunta a un record fals que són força habituals. Però com que no és tan comú que aquests records equivocats siguin compartits, això manté ben viu aquest misteri. Espero que un dia trobis aquesta font... sigui on sigui.

      Elimina
    3. El dia que la trobem, a més a més de fer festa grossa, per descomptat que en faré un post… si és que la trobem, clar… que a aquestes alçades, ja ho dubto molt.

      Elimina
  3. Una preciosa fotografia d'aquest poble tan misteriós. Veient-la i llegint la teva història, m'he endinsat poc a poc i gairebé he vist la font de tants brocs.
    Com diu en Mac, qui no vol veure la realitat és com si no existís... i jo afegiria, fins i tot la màgia.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agraden molt els vostres comentaris tan encertats. Efectivament si una cosa no la volem veure és com si no existís. I com tu dius, la màgia igual, existeix per a qui la vol veure.

      Aferradetes, preciosa.

      Elimina
  4. Una història envoltada de misteri. Tot i que també hi ha diferents maneres de veure les coses, i allò que alguns veuen clar, per d'altres no existeix.
    Una abraçada, Carme
    (Sembla que no surto com a anònima aquest cop)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avui, per compensar surto anònima jo, des de la tablet sempre em passa, fins i tot al meu blog, des de l'ordinador no.

      Hi ha molts misteris al voltant d'aquest poble…

      Una abraçada, Núria.

      Elimina
  5. La Clara té les coses clares, encara que de moment no hagi tornat a veure la font. He estat dues vegades a Ogassa i la segona, després de dinar vamm fer un volt pels afores del poble i vam trobar una font. No sé si és la mateixa de la Clara, la que ara no pot veure... ni beure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'hi ha moltes, però si era als afores, potser era la font Gran, que té quatre brocs i queda una mica ensorrada a terra amb uns graons que baixen. La del miner és al costat de les cases. O potser sí potser sou dels privilegiats que podeu veure la font de 7 o 8 brocs… si mai hi tornes comprova si encara hi és.

      Elimina
  6. És una mica inquietant, aquesta història! També colpeix el que explica el senyor del treball a les mines.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que feien treballar la canalla petita és ben veritat, ho he tret de les informacions que he llegit sobre les mines. Les històries més inquietants, a vegades, són, les més reals!

      Elimina
  7. Me gustan estas historias, pero claro yo soy bastante gotico.

    Salud

    ResponElimina
  8. Bonito relato que me ha servido, en mi caso, para conocer un poquito más ese rincón de Cataluña y su actividad centenaria por las minas de carbón. La magia de la fuente me ha encantado. Su calle principal la avenida de las minas como debe ser. Felicidades Carme y salud.

    ResponElimina
  9. Els pobles petits tenen molt d'encant, però les històries que amaguen no empre són agradables... A més si era un poble miner. Jo hauria preferit anar a guardar els ramats per les muntanyes, que treballar a les mines, que és una feina molt dura!
    Petonets Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Devia ser duríssima la vida a Ogassa al temps de les mines.
      Petonets

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars