Lletres i fils del mes de maig


Envia'm un bocí de pau, 
tu que en tens tanta.
Un trosset de la pe, de la a 
o de la u, no importa.
I jo, com si fos una llavor, 
el sabré fer crèixer dintre meu.
I la pau m'omplirà el gest.
Envia'm una mirada serena
i un somriure plàcid
i una A d'amor que ens acompanyi.

Comentaris

  1. Tot t'ho enviaria. Però ho interceptarien els fabricants d'armament, que són socis dels fabricants d'odi.
    Malgrat tot i amb lletres ben grosses: PAU

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre la pau amb lletres ben grosses, sempre amb el cor ben ple de pau!

      Elimina
  2. Cuando yo era joven andábamos con flores de acá para allá y de viceversa y amor a cuestas y una utopía enorme y un caleidoscopio en la cabeza y los ojos. Entonces había una guerra como ahora e los imperialistas eran los mismos que ahora pero del otro lado. Tal para cual.

    Paz

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí,i tant! I dèiem allò de "Fem l'amor i no la guerra" I ens pensàvem que el món anava a millor, però no,el món va a pitjor cada vegada...
      Molta pau; Erik! Una abraçada.

      Elimina
  3. Sí, amb un bocí ens hi conformem perquè som conscients que és un bé escàs i cal repartir-lo per tot arreu que fa molta falta.

    Bon cap de setmana, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada petit bocí l'hem de fer crèixer! Ben repartit i ben adobat.

      Bon cap de setmana, Mc!

      Elimina
  4. Tot això deuen demanar-ho els ucraïnesos... tant de bo ho tinguessin.

    ResponElimina
  5. N'hauríem de tenir tots i no haver de demanar-la, encara que fos una mica repartida per tot el món.

    Aferradetes, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quin món tan diferent seria, sempre en pau i mai en guerra!!! Un somni que sembla impossible.

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  6. Preciosos mots, Carme.
    Tant debò tots rebem aquests bocins de pau i els fem créixer per escampar-los arreu, bona falta que fa.
    Moltes gràcies per la teva participació, m'agrada molt, me l'emporto.
    Una abraçada de pau i amor :)

    ResponElimina
  7. El jorn s'acaba,
    el sol vol amagar-se
    i fer treballar la lluna,
    avui plena.
    El so dels ocells
    va minvant,
    i la gent tot i ser primavera
    s'amaga dins les cases.
    Avui es estrany,
    fins els gossos,
    fan vaga d'udols.

    El jorn s'acaba,
    i sembla
    que una pau fosca
    vingui a ficar-se a casa.
    Quanta gent la voldria blanca
    amb un bri verd
    a la boca
    com si d'un colom es tractés.
    i poder mirar-la
    sense omplir-nos la boca.
    Només mirar-la
    i respirar,
    pensant
    que per fi,
    la Pau ja ha arribat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una molt bona participació als Lletres i fils, aquest poema. Avisaré a la Núria que és la que ho convoca. L'has posat en algun dels teus blogs? Podries posar-li i participar de la manera més habitual, des del propi blog.

      Gràcies pel regal del poema!

      Elimina
  8. La PAU sempre em majúscules...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars