Prunera de fulla morada


Ja no és temps de pruneres florides,
el març ja va acabar i amb ell
els fruiters s'han anat desprenent 
de la bellesa dels pètals 
i s'han posat a la feina de fer fulles i fruits.

Sempre ens queda l'espera...

Comentaris

  1. Tot és efímer, fins i tot les fulles i els fruits.
    Tenim l'avantatge del record...

    Com va això... millor?.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenim dos avantatges, el del record i el de tantes coses que retornen, com les flors dels arbres, les fulles i els fruits.

      Avui, força millor, sí, el pitjor ja ha passat.

      Aferradetes agraïdes, Paula.

      Elimina
  2. No en diuen pruneres japoneses???
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pot ser, no ho sé pas. No ho he sentit a dir.

      Bona nit, M Roser.

      Elimina
  3. Flors, fulles i fruits, tots són arbre. Cada cosa al seu temps, i nosaltres sempre entre el record i l'espera... Abraçada, Carme

    ResponElimina
  4. Els arbres, les flors... la natura en general, van fent el seu curs.
    Nosaltres en som testimonis i ens mantenim a l'espera de qualsevol canvi.

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Observem, esperem i gaudim els seus ragals i els seus canvis.

      Una abraçada.

      Elimina
  5. Arriba la primavera
    i allí on neixen flors,
    n’hi ha qui les perd
    per fer-ne nous brots.
    Em deixes el record
    d’arbres ben florits
    que canvien els colors
    de les flors,
    per verd
    de les fulles naixents.
    S’engreixen
    aquelles flors ja nues
    i ens presenten
    un incipient fruit
    que l’estiu ens farà madurar.
    Quin canvi tan senzill,
    quina màgia tan ufana,
    la vida viva de la plana.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars