Desig al vent

 

 Niporepte 346 Dent de lleó dins Relats en català
Seguint un poema de l'Helena Bonals


 Jo vull volar
com espurnes de flor,
llavors de vent,
i com pètals de foc.
Vull la teva bufada.


Comentaris

  1. Un poema encisador, d'una gran bellesa, Carme.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  2. aquestes bufades són les que captiven la fantasia...

    te'n deixo una espurna :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Maria, per regalar espurnes que fan tanta falta!

      Elimina
  3. Me encantan estas plantas y sus semillas con flotadores son de un onírico tremendo.
    Besos

    ResponElimina
  4. Un cop de vent et pot fer feliç, deia una professora meva de poesia, sobretot a l'estiu.
    És preciós el poema, sobretot el darrer vers.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan fa aqeusta calor, la frase de la teva professora és ben literal i també té el seu sentit metafòric,esclar.

      Gràcies, Helena!

      Elimina
  5. Quan fa vent tot vola, les fulles , les flors , i de vegaes fins i tot nosaltres, sóm com papallones...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Volar és una cosa gens fàcil, però engrescadora...

      Bon vespre. M Roser!

      Elimina
  6. Sant Joan és a la vora.
    A la platja planten troncs
    i fustes velles.
    Caixes i cartrons,
    algun moble
    amb la fusta destralada.
    Un ninot farcit de roba estripada.
    Per la nit, miro la mar
    i m'imagino l'encesa de bat a bat.
    Guspires al aire volant.
    olor de fum i encenalls.
    Crits d'uns quants infants.
    Crits i petards.
    Focs, música, coca i mistela.
    Res que no hagi passat.
    Escampa la marinada,
    l'olor del fum
    i la guspira esvalotada,
    com llavors d'una festa
    mai igualada.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars