Rosa


Ningú no sent el que passa durant el fulgor  d'una trobada. 
L'eternitat es contrau fins al vertigen diví i després es necessita
el temps d'una vida per tornar a desplegar-se en la durada dels humans.
Muriel Barbery 


Quan la rosa va trobar la pau, és cert que ningú  no va sentir res. Però l'eternitat de cada segon va perdurar  tot el  temps de les seves vides. Si l'eternitat es va tornar a desplegar o no, i si va tornar al seu temps habitual, ells ja no ho sabran mai.  Savis i rics en els seus instants eterns.  

Comentaris

  1. Hi ha trobades que canvien tan sols un espai, però aquest serà etern.

    Aferradetes dolcetes, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cal saber-ho veure, i sobretot guardar-ho, per quan el temps es torni a desplegar. Aferradetes, bonica!

      Elimina
  2. "L'important c'est la rose"....
    i la vida!

    ResponElimina
  3. Hi ha instants que són eterns, instants que no s'obliden.
    Allà on hi hagi pau, conservem-la.
    Que maques que són les roses.

    Una abraçada, Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Conservar la pau, allà on n'hi hagi i per petita que sigui, ho considero un deure important.

      Una abraçada, Núria.

      Elimina
  4. Potser que averigüem on va trobar la pau, la rosa, jo hi vull anar a viure...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure si ens ho voldrà explicar....

      Bon vespre i bon cap de setmana

      Elimina
  5. Hi ha instants que omplen tota una vida. N'hi ha que només una estona. Però les petites alegries també compten.
    Amb la teva entrada aclareixes una mica el text de Muriel Barbery, i hi ets a l'alçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És la meva interpretació, encertada o no, aquest llibre de la Muriel Barbery, no m'ha agradat massa de conjunt, però en canvi té frases molt misterioses i maques, que es presten a diverses interpretacions. El llibre es diu "Un país estrany"

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars