Flors d'avellaner

Flors masculines, en aments, d'avellaner

Si fossis un element series l'aire, 
tan impalpable, tan impresindible, tan present.

Si fossis un arbre series un avellaner
amb la seva ombra sobre els camins a l'estiu
i els seus fruits saborosos. I els aments fidels 
tot l'hivern, esperant la primavera per fecundar
les altres flors, xiques, vermelles i amagades.

Si fossis un animal series un esquirol
àgil i ràpid i lleuger.  Reservat i prudent.
Agradable als ulls que el volen mirar
i estimat per tothom que el sap veure.

Comentaris

  1. Si fóssim tot allò que ens agrada o que ens defineix... penso realment que en essència és el que som.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt com ho dius. Moltes gràcies...
      Aferradetes, Paula!

      Elimina
  2. I d'aquí uns mesos tocarà collir.ne els fruits.
    "Plegar vellanes" com diuen a la Selva del Camp.

    ResponElimina
  3. Afortunat el destinatari de tant bonica definició i amb les teves paraules, segur que es posa vermell/a com una rosella en el camí !.
    Salut ;)

    ResponElimina
  4. Que boniques aquestes comparacions. I m'agrada que hagis parlat d'un avellaner, normalment sempre es té més tendència a parlar dels ametllers.
    I em quedo amb la frase final: 'estimat per tothom que el sap veure'.

    Una abraçada, Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara precisament en aquesta època de l'any, que els veig tan florits, potser tocava l'ametller, però tens raó ja se'n parla prou... els avellaners són més propers, més companys de caminades, més a la vora dels camins, més companyia, més ombra, més abastables. M'agraden molt.

      Unaa braçda, Núria.

      Elimina
  5. M'encanta l'última estrofa m'agradaria que algú al mirar-me pensés això...
    L'altre dia vaig anar a correus i un noi jovenet em diu: Que vol aquesta senyora tan guapa? - Ui oltes gràcies, m'acabes d'alegrar el dia...Allò del punts de vista...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre és agradable que et diguin coses maques... ho hauríem de fer més.
      Petonets, maca!

      Elimina
  6. Aquest "tan impalpable, tan imprescindible, tan present": com l'art i la poesia!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars