Devesa de Cervià de Ter


Submergida a la devesa.
Núvols blancs de branques d'hivern
fins l'horitzó.
Núvols blancs del cel
baixen a rebre'ls.

El camí i el riu 
s'acompanyen 
serpentejant.

El sol dibuixa pijames de ratlles 
sobre les fulles caigudes.

I jo i el silenci


Comentaris

  1. Has descrit el paisatge d'una manera molt bella.
    T'acompanyo en silenci.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caminarem doncs, en molt bona companyia…
      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  2. Un paisatge molt senzill, però que ens dóna pau... amb una descripció molt encertada!
    M'agraden molt aquests versos:-" El sol dibuxa pijames de ratlles , sobre les fulles caigudes"
    Bon cap de setmana, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquestes arbredes immenses, que les veus fins on es perd la vista són molt relaxants. Moltes gràcies, M Roser!

      Bon cap de setmana.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Una gran festa, els pijames s'estenien fins a l'horitzó.

      Elimina
  4. Que maca ha estat la contemplació d'aquesta imatge llegint l'explicació poètica a tot el que es veu...I a més, amb aquest silenci que també ens fas sentir...
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Montse! A vegades el silenci és un tresor rar i difícil d'aconseguir, a vegades en tenim massa. Costa de trobar-li la mida.
      Una abraçada, bonica!

      Elimina
  5. I quantes imatges et porta la inspiració, Carme! Benvingut aquest silenci que et fa llegir tan bé el paisatge!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Teresa! Compartim una mica aquesta pau, aquesta calma i aquest silenci. Benvinguda, tu també!

      Elimina
  6. Quin paisatge més hivernal. De dia encara, però al vespre, i amb boira, passejar per aquí faria una mica d'impressió, eh...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sort que hi ha camins ben marcats, perquè fins i tot de dia, aquesta uniformitat miris on miris, desorienta una mica. No se m'acudiria venir-hi de nit, XeXu, això per descomptat.

      Elimina
  7. Un paisatge hivernal preciós. Els arbres, plens de fulles, són captivadors, però quan cauen també tenen una bellesa especial que has sabut captar i descriure.
    La natura és màgica, i si la contemplem i hi passegem amb la companyia del silenci, ens pot ensenyar molt.



    ResponElimina
    Respostes
    1. La natura a tots temps és una meravella. A l'hivern sempre em captiva la sensació de flonjor de les capçades dels arbres. De fet son branques, branquetes i branquillons de fusta, però de conjunt sembla tou, sembla de núvol. Gràcies, Núria, una abraçada.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars