Començo l'any

D'una foto de la @montseunamicadetot de l'Instagram


A dins del blau
amb pas pausat
camino l'any
que ara comença.

No sé volar
i no tinc ales.
No soc de ploma,
tinc la pell nua.

Camino l'any
de peus a terra
i els ulls que suren
damunt de l'aigua.

Els ulls que suren 
i un cor que vola.
I el pensament
que no s'atura.

No hi ha arribada 
que jo conegui.
Núvols vermells
ens embolcallen.

I els mars calmats
també ens acullen.
I hi ha la pau
que es fa tan fonda.

I aquell fluir
d'aigua tan clara
de tots els rius
que conflueixen.

Comentaris

  1. Caminar de peus a terra però amb el cor que voli, i deixar-nos acollir per aigües clares i encalmades plenes de pau. Que bonic tot, Carme.
    A primer cop d'ull, en veure el dibuix, m'ha recordat els ànecs que vas dibuixar de la foto de Lletres i fils (de setembre crec que era), hehe.

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Núria! Jo també hi vaig pensar amb els teus ànecs... he, he, he...

      Una abraçada!

      Elimina
  2. Comences l'any amb poesia i aquarel·la. Rosanas en plenitud.
    Que la resta de 2022 segueixi igual.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem que el fluir no s'aturi... les aquarel·les cada cop em costen més, em sembla. La poesia és més oscil·lant, hi ha dies que surt i altres que no surt. Moltes gràcies pels teus bons desitjos.

      Elimina
  3. Aquest és un bon proposit per començar l'Any...
    "Sempre amb els peus a terra i deixar que el cor voli...Trobar la pau en la mar calma i fluir com tots els rius que hi conflueixen"... Qué maco!!
    Gràcies per escollir la meva foto!!..M'agrada molt veure-la dibuixada i llegir tota la poesia que t'inspira.
    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et desitjo també coses boniques per aquest any.

      Ja saps que els teves fotos sempre em resulten inspiradores... Moltes gràcies a tu! Una abraçada molt forta.

      Elimina
  4. Un bon començament d'any, poesia i pintura, art a dojo.
    Que no pari!... fluirem com aquests ànecs, els cors volant i els pensaments fent camí.

    Aferradetes, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No podem aturar-nos. Si físicament n'hem d'estar força, d'aturats, per la Covid, al menys que el pensament, l'esperit i l'ànima no se'ns aturin.

      Aferradetes, Paula.

      Elimina
  5. Veig que comences l'any amb un poema preciós i uns ànecs que es banyen amb l'aigua gelada...És bo que no s'aturi el pensament i que et permeti que l'imginació flueixi!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
  6. Un aneguet lleig que sempre acaba sent el més bell!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars