Canals


Navegaria, 
a sobre de vaixells en miniatura
per conèixer tots els camins
i encara, tots els diàlegs
entre la vila i l'aigua.
Els murmuris de les jonques,
el clapoteig de l'aigua,
i les dones que hi renten
totes les seves històries.

Comentaris

  1. Veig que un canal, dona per molt...M'agrada això de les dones que hi renten totes les històries, n'hi ha alñgunes que necessiten una bona esbaldida!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agraden molt els canals, els safareigs i tot el que sigui d'aigua... jo trobo que sí que dona per molt.

      Bon dia, M Roser!

      Elimina
  2. "camins, diàlegs, murmuris, històries..." m'assec a escoltar.

    ResponElimina
  3. Parles del passat, doncs, perquè ara les dones no hi renten les seves històries. O sigui, el diàleg, el safareig. Tot i que el llaç groc de la fotografia és molt actual.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La fotografia és actual, d'aquesa tardor. Però els pensaments van pel seu compte.

      Elimina
  4. Seria bonic navegar en aquests vaixells en miniatura, descobrir camins, escoltar l'aigua i històries explicades per dones, que segur que en tenen moltes i de tots colors.

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que les històries deuen haver quedat amagades a ran d'aigua...

      Una abraçada.

      Elimina
  5. Reflexes d'altres temps, com es mostren magníficament a la foto.
    De tant en tant, passejar per totes les històries nostres o d'altres, ens fan veure el camí fet.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars