Tardor sobre de l'aigua


S’arreplega la tardor al fons del gorg.
Com si es guardés els colors amagats per l’any que ve.
Deixa pas a l'hivern, que arriba feixuc de xacres
amb ventades i freds que el precedeixen dies ha.

En cada instant hi és tot: hi ha un estiu amagat sota l'aigua
i una primavera en cada pedra del sallent.
Aquest hivern que ja voldríem deixar enrere
ens dibuixa branques despullades sobre la pell.

I el fred. No sabem quan de fred ens assetja.
No podem deixar apagar el caliu, en cap espera.


Comentaris

  1. Ui que se't farà llarg aquest hivern que encara no ha començat i ja vols que acabi...

    ResponElimina
  2. Hivernar fins que vingui la primavera. Com l'ossa. Com la tortuga...

    ResponElimina
  3. Penso com en Xavier, a l'hivern hivernar.
    No puc amb la fredor de tot plegat.
    Espero que els colors hi siguin per l'any que ve.

    Aferradetes amb caliu, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hivernarem en companyia, doncs... la fredor no només atmosfèrica, sinó de tantes coses, de tot plegat, com tu dius... costa molt.

      Aferradetes ben càlides, preciosa!

      Elimina
  4. Els primers freds, que deia Margarit, són els pitjors! Després ja comença a venir la primavera. Abans d'ahir, el pas de puça!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El pas de puça sempre és senyal de canvi i de la tornada de la claror. Celebrem-lo!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars