Posta de sol

Posta de sol a la Morera de Montsant

Ferida oberta. 
La dolçor del capvespre.
Brolla la llum.
Pessic al cor.
En un pau immensa.
Dolor i amor.

Comentaris

  1. Tot el que pessiga al cor, és una barreja d'amor i dolor.

    Quina foto més maca!

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben bé com dius, Paula!

      El paisatge, en aquell moment semblava un pessebre amb la caseta amb el llumet encès, tan petit en front de l'esclat de la posta de sol, tan humil, tan tendre, al mateix temps. M'alegro molt que t'agradi la foto.

      Aferradetes, preciosa!

      Elimina
  2. El segon haiku em parla de la felicitat i el dolor d'estimar, que deia André Maurois.
    El primer m'agrada molt per una paraula tan poètica com capvespre, que acompanyes de "ferida". En conjunt, dos poemes que són contradictoris, però funcionen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel que fa a la felicitat i al dolor d'estimar, estic totalment d'acord. Estimem i patim quan els que estimem pateixen o no els van bé les coses o estan malalts. Dolor i amor, ta sovint van junts.

      Però, en canvi, jo no els sento gens contradictoris. És un estat d'esperit així: ambivalent amb les coses tan boniques i les que ens preocupen o en fan mal. De fet, tots dos diuen el mateix, amb paraules diferents.

      Gràcies, Helena.

      Elimina
  3. Quina foto més preciosa...A dins de la casa sembla també que hi hagi una petita posta de sol. M'agrada aquest sol tan esfilagarsat...Molt bonics els haikus...
    Bon capvespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, M Roser! Cada capvespre és diferent i des d'un lloc privilegiat com aquest encara més.

      Elimina
  4. Va portar records aquesta posta de sol?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sensacions viscudes en el moment, però segur que algun record hi ajuda.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars