Lletres i fils #9: Associacions


- A veure… que baixes de l'hort, tu o què? 
- Per què ho dius, perquè no sabia res de l'Associació?
- Esclar que sí! Tothom sap que vivim a l'època de més associacions, en defensa de quasi tot, de tota la història. I d'aquesta se n'ha parlat molt.
- Home, però és que això ja passa de mida.
- Es així, què vols fer-hi?
- I jo com resolc el meu problema? Digues!
- Doncs mira  una vegada vaig llegir una novel·la "Sabates Italianes"  de H. Mankell, on el protagonista havia mantingut un formiguer gegant  al menjador de casa seva. I vivia tan tranquil.
- A mi això no em serveix, en primer lloc, això és inventat i en segon lloc la novel·la no explica com s'ho fa per no trobar formigues a tot arreu i per no menjar formigues tant si vol com si no.
- És que no feia res… simplement vivia amb el  formiguer.
- I l'associació no diu res sobre menjar formigues, encara que sigui inadvertidament?
- Segur que quan se n'adonin també s'hi posaran malament, i es defensaran com podran.
- Així els únics que no ens podem defensar som els humans?
- Ara com ara és així. Però podem muntar una Associació en defensa de les víctimes de les associacions.
- La veritat, és que una Associació de formigues per defensar el seu dret de ficar-se fins allà on vulguin, no me l'esperava. I menys que posessin multes astronòmiques si els tires insecticida.  Els posaré trampes, doncs.
- Aprofita, que encara no estan regulades… a veure si les elimines abans que les prohibeixin. 
- Ara mateix m'hi poso. No hi ha temps a perdre.

Comentaris

  1. Trobo una magnífica idea això de crear una "associació en defensa de les víctimes de les associacions", molt ben trobat com la resta del relat que m'ha tret un bon somriure.

    PD: Entenc que ja has trobat la novel·la on sortia això del formiguer al menjador i que no has pensat en esborrar l'avís?

    ResponElimina
  2. Aviat hi haurà més associacions que persones, mentre valguin per solucionar les coses...
    Les formigues són molt punyeteres, sobretot si tens camp al voltant.

    Un relat divertit, Carme.
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs mira, que faig aquesta conya, perquè no crec gaire que les associacions serveixin per a resoldre coses, malgrat la bona voluntat de la gent que s'hi esforça.

      Les formigues són insistents i pesadetes quan volen entrar on no les vols.

      Gràcies, Paula, Aferradetes!

      Elimina
  3. Ai, ai... que hi ha solució per a tot !..... Adopta un os formiguer i ja et farà la feina "naturalment" ! heheeh. (Associació contra la fam del ossos formiguers). :DD
    Salut !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he.... només em faltaria un os formiguer!!! que aquest fa més embalum que els formigues, eh? Salut!

      Elimina
  4. Si algun dia s'instititueix l'Associació d'Amics de les Formigues s'haurà de construir un local adient. Com que no baixo de l'hort si l'associació és sense ànim de lucre no els cobraré la idea del lloc més idoni per a que s'estableixibin.
    Això sí, haurà de ser un local petit: a les Illes Formigues. En altres èpoques va ser un paratge de gestes èpiques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona idea, allà estaran a casa seva i a la seva salsa...

      Elimina
  5. Mira que és empipador que se't fiquin les formigues dins de casa...Un estiu me les vaig veure negres per fer-les fora, ho vaig probar tot, i al final ho vaig aconseguir, no se pas d'on devien sortirt, perquè només n'he tingut un any!!!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt empipador és! Aquí, nosaltres, vivint al bosc, no podem evitar que passi alguna vegada.

      Elimina
  6. Un diàleg ben entretingut i que m'ha fet somriure, i alhora pensar en com en són de pesades les formigues... la veritat que quan en surt una després en vénen més, això no falla...
    M'agrada molt com has introduït la paraula "hort", amb aquesta frase feta que a casa la solem dir alguna vegada, aquell sembla que vingui de l'hort.
    I és ben veritat que hi ha un munt d'associacions i entitats per a qualsevol cosa avui en dia, et pots trobar l'inesperable.
    Moltes gràcies, Carme, m'ha agradat molt aquest diàleg, m'has fet somriure amb aquesta Associació en defensa de les víctimes... ja no ve d'una associació més!

    Me l'emporto cap al meu blog, gràcies Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies a tu Núria. M'alegro que t'hagi agradat. Tinc pendent una altra idea, a veure si surt.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars