Passejada per la rambleta
Després d'haver trobat aquell lloc especial, el més bell, el que et transporta en una altra dimensió, que et fa viure més enllà del teu temps, m'agradaria senzillament passejar poc a poc per la rambla, sota els arbres, amb la fresca d'aquesta tarda ennuvolada.
Sense cap objectiu concret, només gaudint de l'intercanvi generós de percepcions, d’estímuls exteriors i interiors, de mirar, de sentir, d'escoltar, de paraules, de converses, de pensaments i d'experiències viscudes i després seure a prendre un cafè mentre ens meravellem que tot plegat succeeixi amb tanta facilitat.
Fa temps que no passejo per aquest lloc. Quan hi torni intentaré percebre aquestes sensacions que tant bé ens descrius.
ResponEliminaSi vaig a Sant Joan de les Abadesses l'encertaria?
L'encertes del tot. És una rambla petitona i encantadora. Els dissabtes d'estiu hi fan sardanes i cada estiu algun cop o altre (o més d'un) hi fem cap.
EliminaUn bon pla ! .... a gaudir-ne :)
ResponEliminaProcurem gaudir-ne i tant!
EliminaSense cap objectiu concret és la manera més bona per passejar, amarar-se de tot el que t'envolta.
ResponEliminaUna diferència brutal entre els edificis.
Aferradetes, nina.
Potser hauria pogut deixar de banda l'edifici de la dreta, però em va semblar que així quedava més emmarcada la Rambla i que si no, potser no s'enendria bé. I tens raó, quin contrast que fan!
EliminaAferradetes de passejada, Paula!
Un bon contrast, l'esgésia antiga i les cases noves de la rambla...M'agradaria amarar-me d totes aquestes coses que tu dius i després asseguda a la rambla anar-les interioritzant...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
A vegades només s'ha de trobar un bon lloc, on t'hi trobis bé, M Roser!
EliminaBon dimecres, M Roser!
Em sonava molt aquest lloc, però no sabia dir on era. Ja veig que s'ha ressolt el misteri amb en Xavier, dubto que l'hagués encertada mai!
ResponEliminaEn Xavier és un crack! A vegades és difícil reconèixer els llocs amb una sola foto.
Elimina