El verd arreu
El verd s'estén arreu on puc mirar.
Amb la tendresa, encara, de la primavera,
com si se'ns fes una primavera permanent.
Amb la joia dels colors, de cada gest que perdura…
amb tants de mots per anomenar-la:
herba pels pendents suaus , flors inesperades a tot temps
i fulles de totes formes i de tots els tons
i camps que fan pedaços encaixats com peces de puzle.
I aliments per ser menjats i boscos on amagar-se.
No cal que toquis de peus a terra, creu-me,
jo t'asseguro que encara és primavera.
No ha estat un estiu excessivament calorós, per això encara conserva la terra una gran part de la primavera. Els arbres del meu poble tenen fulles verdes i ocres alhora...
ResponEliminaEn el món que crec que parles, la primavera és eterna.
Aferradetes amb pluges tardorals.
És cert que estava tot molt verd per ser el temps que som. I tens raó, la poca calor de l'agost (tot i que nova caure ni una gota en tot el mes) i la pluja (ara sí) de setembre ens han regalat aquesta verdor de primavera.
EliminaM'agrada que sàpigues veure aquest món de primavera eterna, en els meus versos. Sense dubte que hi és.
Aferradetes de primavera. Creu-me ;)
Aprofita-ho perquè amb el temps tant boig, això pot canviar en un no res ! hehehe
ResponEliminaSalut !.
Demà comença la tardor i segur que sí o sí, la ytardor canviarà moltes coses.
EliminaSalut, Artur!
No cal tocar de peus a terra quan els nostres pensaments - i els nostres sentiments- s'enlairen.
ResponEliminaNo cal, a vegades va molt bé saber volar... de pensaments i sentiments.
EliminaM'agrada molt el final!!! Jo també visc una eterna primavera en la meva vida.
ResponEliminaMoltes gràcies Helena, crec que és una gran sort i un gran mèrit viure-ho així.
EliminaSi ens hem de guiar per la verdor que hi ha arreu, si que podriem dir que sempre és primavera...De fet gairebé hem enganxat la primavera amb la tardor, ja que ha fet un estiu no massa calorós...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Hi ha verds que enamoren, siguin del temps que siguin.
EliminaBon dia, M Roser