Relats de la Carme del més d'agost: un dibuix de Josep Aragay (museu Aragay de Breda)
Proposta del mes d'agost.
La visita al museu Josep Aragay de Breda em va fer embadalir-me davant d'aquest dibuix. Em va venir al cap una expressió que ara no s'utilitza gaire, però que l'havíem dit molt i molt sovint. "Quedar-se amb un pam de nas". D'aquesta expressió en voldria treure el meu relat.
I a vosaltres, què us suggereix aquesta imatge de Josep Aragay?
Els campanars
Vivia en un poble que tenia dos campanars. No eren gaire lluny l'un de l'altre. Curiosament no tenia pas dues esglésies. El campanar romànic era el de l'església parroquial, abans un antic monestir, i l'altre campanar, tot i no ser tan antic, era el de l’església d'abans, que havia quedat en desús i ara reconstruïda, acollia al mateix temps l’Ajuntament i un museu d'un artista important pel país i sobretot pel poble.
Des que era petitona que deia que ella un dia volaria des d'un campanar fins a l'altre. Quan pujava les escales interiors del campanar i arribava a dalt, estirava els bracets i deia que volia arribar fins l'altre campanar. Tothom l’advertia, esclar, que les persones no poden volar.
Va crèixer i mai no es va desdir d'aquesta idea. Tothom li feia broma. Quin serà el dia que volaràs? Li preguntaven ben sovint.
Fins que un bon dia va posar data i va començar a contestar, el dia que faci 20 anys.
El dia que va fer 20 anys, la gent que eren al carrer i la van veure sortir volant, es van quedar, tots, amb un pam de nas.
Que s'hagués espavilat per posar-s'hi un pont de mico sense que ningú se n'adonés tenia més mèrit que deixar-s'hi anar intrèpidament.
Hi ha participat:
Sa lluna amb Mentida o sorpresa?
McAbeu amb Un pam de nas
Núria amb Pams
Assumpta amb La vida és bonica
No només tenia més mèrit sinó que haver-hi instal·lat el pont de mico aquest, demostra com n'és d'intel·ligent i que no hi ha objectius utòpics si se saben trobar les eines per assolir-los. Bé per ella!
ResponEliminaEn general totes les frases fetes tradicionals s'estan perdent, però trobo que aquesta "quedar-se amb un pam de nas" encara aguanta relativament bé. Personalment, el que no havia sentit dir mai és això de "pont de mico" que he hagut de buscar que era exactament... ja es veu que no em van gaire els esports d'aventura. :-))
Començo a rumiar el meu relat...
Saber trobar les eines, com tu dius, és una cosa molt important.
ResponEliminaSí, quina llàstima que es perdin tantes frases fetes!
Aquesta és ben coneguda, però no et pensis, jo tampoc la sento gaire. Des que va començar la moda de quedar-se “a quadros” o de quedar-se “de pasta de moniato”, això del “pam de nas “ ha perdut moltes ocasions.
Gràcies Mc!
Haurem de fer un bon pensament, per deixar-vos amb un pam de nas davant el relat. Per aquí també ho diem molt això de quedar-se amb un pam de nas.
ResponEliminaUn relat molt divertit el teu, sembla que la noia ho va fer molt bé perquè no es veies el pont de mico des de baix (també he hagut de cercat que era un pont de mico). 😉
Aferradetes de diumenge, nina.
Aferradetes amb una mica de retard, Paula!
EliminaVa tenir bona sortida, la noia ! . L'enginy va molt bé, per deixar a molts amb un pam de nas ! hehehe
ResponEliminaTambé la faig servir aquesta expressió, moltes vegades.... una de les coses que es van perdent malauradament.
A veure si en traiem alguna història de la teva divertida imatge !.
Salut !.
A eure si anem conservant les frases fetes i les expressions de la nostra llengua. És un plaer que encara les utilitzem.
EliminaQui no té la circumstància es cerca la circumstància!
ResponEliminaLi va costar uns quants anys, però la va cercar i la va trobar...
EliminaLa noia bé que va complir la promesa, va fer servir l'enginy...
ResponEliminaA mi el quadre m'ha fet pensar que aquestes persones deuen dir moltes mentides, perquè els ha crescut molt el nas, he he !
Petonets Carme.
Petonets, M Roser, gràcies!
EliminaEt deixo la meva aportació ! :)
ResponEliminahttps://blueinstant.blogspot.com/2021/08/la-llegenda-del-campanar-de-santa-maria.html
Moltes gràcies, Artur, vaig cap allà!
EliminaAQUÍ vos deixo la meva aportació.
ResponEliminaGràcies, Carme!
Aferradetes.
Moltes gràcies, Paula, vaig a llegir-la i a buscar-la!
EliminaQue espavilada, la noia! Sens dubte, tothom es va quedar amb un pam de nas, hehe!
ResponEliminaA casa som de fer servir expressions d'aquest tipus també, i és una llàstima que es vagin perdent i es vagi empobrint la llengua cada cop més...
Aniré pensant quina història surt amb aquesta imatge ;)
Una abraçada, Carme
Hem de ser tossuts en conservar totes les que puguem!
EliminaEspero la teva història, Núria, gràcies!
Una abraçada.
Quina expressió més bona: un pam de nas.
ResponEliminaL'hem de fer servir més.
Aquesta il·lustració em va semblar la definició i l'explicació perfecta d'aquesta expressió. Fan tots cara de sorpresos (i no és una bona sorpresa per la cara que fan) i amb els nassos llargs. Li ve ben clavada. Per cert que a la història he oblidat dir que l'únic que no es va quedar a bm un pam de nas va ser el germà petit de la protagonista, que coneixent-la com la coneixia, sabia segur que se'n sortiria. has vist que no té el nas gaire llarg i que està content?
EliminaJa tens el meu al XAREL-10.
ResponEliminahttps://xarel-10.blogspot.com/2021/08/relats-conjunts-de-la-carme-agost.html
Moltíssimes gràcies, Mc! Molt divertit!
EliminaJa tinc el meu relat publicat al blog. Normalment no em surten tan llargs, però aquest cop n'han sortit uns quants pams de línies ;)
ResponEliminahttps://nurialaroca.blogspot.com/2021/08/pams-els-relats-de-la-carme.html
Perdona, Núria, vaig tard…. Ara vinc cap allà.
EliminaGràcies per participar.
Fet!
ResponEliminahttps://blogdeassumpta.blogspot.com/2021/09/relats-destiu-de-la-carme-proposta.html
Ara mateix poso l'enllaç al post. Com que no té cap títol m'agafo per títol una frase del final del teu conte. "La vida és bonica"
EliminaMoltes gràcies per participar i també per les teves idees, la rteva imaginació i per fer-nos riure i somriure. Una abraçada.