Bosc



Cada bosc 
amaga un racó 
per fer-lo nostre,
per instal·lar-hi un somni, 
per construir-hi records, 
per inventar nous moments.

Comentaris

  1. Tens raó, encara que tot el bosc sigui una meravella, sobretotper l'hombra dels arbres , sempre hi ha un raconet que te'l fas teu...
    Recordo l'època que els poemes eren una de les meves activitats preferides, anava a passejar per Collserola i sempre seia sota el mateix pi, per escriure fins i tot li vaig fer un poema!
    bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un bosc i un pi inspiradors, els teus. I vas aprofitar-ho. Bon vespre, M Roser.

      Elimina
  2. El bosc ens és benefactor. Per l'olor, pel silenci, pels seus habitants de les branques... És imprescindible.

    ResponElimina
  3. Sempre hi ha un raconet per a un i per trobar tranquil·litat i serenor. Un tresor !.

    ResponElimina
  4. Suposo que aquest racó el sentim nostro, perquè ens dóna tot allò que ens manca en altres llocs.

    Bonica foto, Carme.
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deu ser ben bé així, alguna cosa hi trobem d'especial i el fem nostre.
      Moltes gràcies, Paula. Una abraçada.

      Elimina
  5. Segur que sí, Carme, que qualsevol d'aquestes coses nostres tan íntimes troba un bon racó on resguardar-se.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es tracta de deixar-se obrir els sentits i els sentiments per allò que tenim a prop i ens acompanya.

      Elimina
  6. Això ho saben molt bé els habitats del planeta de 'El nom del món és bosc'!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars