L'instant a Sant Roc de Vilablareix


Sec a terra:
el prat, el bosc, l'ermita, la finestreta gòtica…
M'estiro a terra:
el cel, els núvols, els ocells, els insectes…

Contemplo, només i l'ànima vola…

Comentaris

  1. Quin lloc més adient per dedicar (que no perdre) el temps a contemplar i gaudir de tot el que ens envolta. I a més, aquests instants de "només contemplar" també estan plens de moltes altres coses. Els teus versos ho expliquen molt bé. Bon cap de setmana, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha llocs on et quedaries més estona de la prevista. Ho ha llocs on el repòs i la pau venen sols. Bon diumenge Mc!

      Elimina
  2. Una fusió entre la natura i tu... això és la contemplació.

    Aferradetes, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La contemplació és una cosa que em surt de natural. I sempre dona moments intensos d' estar amb un mateix.

      Elimina
  3. Arriba el moment per gaudir de la natura i les sensacions que l'acompanyen !. Bon estiu :)

    ResponElimina
  4. Estar sense fer res de tant en tant és absolutament recomanable.
    ¿Perquè poses en femení "les núvols, les ocells, les insectes…"?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt recomanable, i tant!

      Potser costi de creure, però els tres articles en femeni, han estar només un error per triplicat. Gràcies per avisar, ja està corregit.

      Sempre bado, perdoneu. I el pitjor de tot és que quan rellegeixo, llegeixo allò que hauria de dir en comptes de llegir el que diu. Seria la pitjor correctora del món.

      Elimina
  5. La imatge ja transmet pau, ser-hi present i contemplar tot el que descrius, et fa volar, sens dubte.

    Bon cap de setmana, Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha llocs acollidors de mena i que donen pau. Cal que els aprofitem.

      Bon diumenge, Núria!

      Elimina
  6. Aquest poema tan bonic descriu molt bé aquest paisatge tan bell, malgrat la seva sensillesa...
    Bona setmana, Carme.

    ResponElimina
  7. Molta pau a les teves paraules. Com la que desperta la imatge. Hi ajuda molt la sensació que no hi ha ningú més, que estaves sola allà en aquell paratge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, saps què? No estava sola del tot. A l'altra punta del prat hi havia una parella jove, que estaven estirats a l'herba. Ells van ajudar, encara més a la sensació de relax i tranquil·litat. Els vaig imitar, encara que jo sí que em vaig estirar sola.

      Elimina
  8. Un lloc per contemplar. Un lloc per fer poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El vaig aprofitar breus moments… però tant com vaig poder.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars