Porta a Can Monmany


A veure si podem obrir la porta
que fa temps que està tancada.
El cadenat ja està obert
però ens cal desbrossar l'entrada.

Hi ha herbotes i esbarzers
i rovell a les xarneres
la fusta està ben malmesa
i estellada la gatera.

Poc a poc i bona lletra
fem neteja, obrim el pas
que quan serà ben oberta
podrem entrar dins del mas.

El mas de la nostra història
que no ha de quedar aturada.
Si aconseguim retrobar-nos
ja podrem tornar a engegar-la.


Comentaris

  1. Si hi ha ganes, les forces no ens defalliran.
    Poc a poc, fent una bona neteja.

    M'encanta el dibuix d'aquesta porta.
    Aferradetes de dilluns, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí poc a poc, però sense aturar-nos. Gràcies, Paula. Aferradetes de dimarts, també!

      Elimina
  2. Magnífic, Carme! Combinar paraules, imatge pròpia i ideals no és fàcil.
    Tant de bo ens posem tots amb la neteja i puguem entrar al mas.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja cal que ens arremanguem, Teresa!
      Moltes gràcies pel teu comentari.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Una porta preciosa i m'agrada el poema : L'auca de Can Montmany...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó és com una auca. Gràcies i petonets, maca!

      Elimina
  4. Jo no veig tan clar que siguem a punt d'entrar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ni jo tampoc, però si no ens ho prenem amb força i positivitat segur que no avancem. Sento la necessitat de veure-ho possible, per a fer-ho possible, si ens hi posèssim tots!

      Elimina
  5. S'obrirà la porta, tard o d'hora, i correrà l'aire, n'estic convençut. Dins del mas hi ha tant per fer...

    ResponElimina
  6. A vegades per poder continuar cal desbrossar i fer neteja de tot allò que ja no serveix, i un cop endreçat començar de nou amb energia renovada i noves il·lusions.
    Molt maques les teves aquarel·les, Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Núria, per ser tan positiva! Una abraçada

      Elimina
  7. El poble com un tsunami,
    compromesos amb la idea.
    Els estels brillen de dia.
    La porta ja "està podrida"

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'esgarrifa recordar el tsunami. Tanta energia, tanta força, tantes possibilitats malbaratades. I tanta cua repressiva que porta, per a res...
      Haurem de buscar-li un altre nom, Xavier!!!

      I fer que els estels brillin de dia!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars