Relats conjunts del mes de Maig: El col·leccionista d'estampes

Marià Fortuny i Marsal, 1863, El col·leccionista d'estampes I

El col·leccionista d'estampes està ben encaparrat, 
no pot trobar aquella estampa que li té el cor robat.

No sap com podria fer-ho per poder-la contemplar,
per tenir-la, per tocar-la i per poder-la admirar.

És la que ell més voldria i  és impossible tenir,
per ell és com una gàbia i ha de viure-hi a dins.

Comentaris

  1. No sap que es busca a sí mateix. Potser els passa a molts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser no sap que es busca a si mateix o potser fins i tot si ho sap, no es toba... tot plegat, tens raó, passa a molts.

      Elimina
  2. Amb només tres apariats, aconsegueixes explicar perfectament com una afició pot esdevenir una obsessió. Un aplaudiment, m'ha agradat molt.

    ResponElimina
  3. Quan t'entestes en una cosa, malament.
    De vegades és millor no cercar, segurament així un dia la pot trobar.

    Aferradetes, nina.

    Ps: I el lloro no hi té res a dir. 😉

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'ha obsessionat, es veu, i això no és mai bo.
      El lloro potser després lianirà repetint les frases de la seva obsessió, ves a saber...

      Una abraçada, bonica!

      Elimina
  4. Potser si que ell forma part de l'estampa i per això no la troba...Amb paciència i una mica d'endreça de l'habitació potser , conseguirà trobar-se...
    Bon llarg cap de setmana, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trobar-se potser no li és tan fàcil perquè hauria de sortir de la seva estampa per a poder-la veure...

      Bon cap de setmana, M Roser!

      Elimina
  5. És positiu i cal tenir aficions, però quan passen a ser una obsessió és que hi ha un problema de fons que cal treballar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com espot sortir del teu propiespai, si el portes sempre amb tu?

      Elimina
    2. Realment és difícil sortir del propi espai quan ni tan sols te n'adones que hi estàs ficat ben endins... el primer pas és adonar-se que hi ha un problema, i després comença un llarg camí per sortir-ne...

      Elimina
    3. Poder mirar les coses amb una mica de distància va molt bé.

      Elimina
  6. És allò típic de les col·leccions de cromos per petits, al final sempre te'n faltava un a l'àlbum i no hi havia manera de trobar-lo, quina desesperació!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si s'entén prou bé... jo volia dir que la que volia era precisament la seva, la del Col·leccionista d'estampes.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars