Camins


Si un dia ens trobem
pel camí que va vora les oliveres
i un raig de llum travessa un núvol
i ens il·lumina les passes...
Les paraules seran acompliment i espera.
El bes serà llaminadura fràgil.
Només l'esguard serà tan lliure
de mirar ben endins, com sempre.
Només l'esguard ho dirà tot.
Si un dia ens trobem, al camí de les oliveres...

Comentaris

  1. ...ens direm: "Bon dia pel matí!" Si és pel matí, clar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia, també ja sigui al migdia o a la tarda... és un plaer haver-te trobat, Jp!

      Elimina
  2. Lo important es trobar-se, de vegades les paraules sobren.

    Com m'agraden les oliveres!

    Aferradetes de dilluns.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, a vegades no calen...
      A mi també m'agraden molt les oliveres i moltíssim els camins.
      Aferradetes de trobada!

      Elimina
  3. Respostes
    1. Sempre, això segur, a vegades és on volem anat, però no sempre.

      Elimina
  4. Preciós trobar-se al camí de les oliveres... I només una besada i l'esguard lliure de mirar, no caldran paraules...

    I parlant decamins he recordat els de Sopa de Cabra:
    Camins que ara s'esvaeixen,
    camins que hem de fer sols,
    Camins sota les estrelles,
    camins que ara no hi són...

    Petonets, Carme.



    ResponElimina
  5. Al país de l'olivera
    hi ha un riu de paper
    unes galtes color terra
    i un somriure d'argent...

    Preciós el teu poema, que m'ha dut a pensar en aquest. Cada olivera és, de fet, un poema esperant a ser llegit...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràceis pel teu poema, l'afegeixo! És molt bonic.
      Les oliveres sempre tenen somriures d'argent, està molt ben trobat.

      Elimina
  6. Això de no poder entrar fàcilment als blogs nous és incòmode per a mi.
    Sí que ens trobarem sota les oliveres, Carme. Són un bon lloc per descansar en el camí, sota la promesa d'olkis i bàlsams beneficiosos. I repenjats als troncs més vells i amb més saviesa de la Terra. Que siguis feliç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sap molt de greu que el format d'aquest blog no et sigui còmode, Olga.

      M'agradarà molt que ens trobem, doncs... sentirem les bones olors dels olis i bàlsams beneficiosos i ens encomanarem saviesa d'aquests vells troncs. Que mai no n'hi ha prou d'aprendre... mai.
      Que siguis feliç, tu també, Olga! Una abraçada.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars