Riu


S’enlaira, es dreça amunt
cap als núvols viatgers.
Com els missatges sense paraules.
Com la remor que m’arriba al cor.

Vola, la teva música
de notes d'aigua
que sadolla l'esperit inquiet
i aquesta ànima que cerca sempre
trobar els  rius de plenitud.

Comentaris

  1. El títol "riu" també podria ser la segona persona de l'imperatiu del verb riure.
    Obeeixo i després de veure la foto i de llegir el poema ho he fet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fas bé, el riure no s'ha de desobeir mai. Gràcies pel teu riure, doncs.

      Elimina
  2. Tot i no tenir rius per aquí, la remor de l'aigua
    sempre em serena com la millor melodia.

    Aferradetes, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tantque sí, l'aigua i la seva remor i la seva frescor i la seva transparència sempre és un bàlsam. L'aigua és vida. I el riu també.
      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  3. Curiosa la foto amb aquest bastó com un guardià a la vora del riu...A qui se li devia ocorre???
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es veu que hi ha un forat a la pedra i per això s'aguanta dret.
      Bona nit M Roser!

      Elimina
  4. Això dels "missatges sense paraules" és el que m'agrada més": la poesia més bona és la que diu més amb menys paraules. Fins i tot parla sense dir.
    És deliciós, aquest poema, dels antològics!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Helena!!!
      De fet hi ha molts missatges sense paraules, de tota mena. I dir les coses amb poques paraules a mi m'agrada molt. Dir sense dir és un altre nivell, molt més elevat, al qual sovint no hi arribo.

      Elimina
  5. La remor del riu, sempre relaxa i si, com diu en Xavier, riu , que més podem demanar ! :)
    M'ha intrigat una mica el bastó dret sobre la pedra.... no serà una mena de "monòlit" d'aquests que ara apareixen per tot arreu ?? heheheh

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur, es veu que hi ha un forat, prou fons, a la pedra i el bastó hi encaixa bé i s'aguanta. Però potser sí que té alguna cosa a veure amb els monòlits aquests... he, he, he...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars