Cirerers florits


Molt més amunt
de qualsevol teulada,
pugen les flors.
Volen... i ensems arrelen
tan endins, que es tornen jo.


 

Comentaris

  1. Aquest poema té tankada entre versos una melodia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vols dir? aquest cop sí que se'm fa estrany que ho diguis... gràcies, Xavier!

      Elimina
  2. No m'estranya gens que et sentis ells, són preciosos.

    Aferradetes florides.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els espero cada any amb il·lusió i a la tardor també es posen bonics, tot i que no els he fotografiat mai. A la propera tardor ho faré.

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  3. És dir cirerers florits i no puc evitar pensar en els japonesos i aquests rituals que fan d'anar a fer picnic quan floreixen...

    ResponElimina
    Respostes
    1. I amb aquests més, perquè són precisament cirerers del Japó.

      Elimina
  4. Sota un cirerer florit murmuris d'abelles , murmuri d'abelles, sota un cirerer florit murmuri d'abelles, m'han adormit...M'agrada la cançó del Serrat! És curiós hi ha cirerers amb flors blanques i d'altres amb flors roses, no sé de què depend...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant com l'havíem cantat aquestacançó, de joves i ara feia un munt de temps que ni em recordava d'ella.

      Són espècies de cirerers diferents, aquests són dels que en diuen cirerers del Japó. Normalment són utilitzat mes per arbre ornamental que per la fruita, em sembla. Aquests, ja ho veus, en un parterre vora la carretera.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars