Escriure jugant del mes de març
Opcional: alguna cosa que tingui a veure amb el filferro d'arç o filferro espinós.
Des del fred i la solitud
del desert de neu
camino i et penso.
Tinc un llarg viatge a peu
que no s'acaba mai,
fins a trobar-te.
El telèfon mòbil tan imprescindible sempre
ara s'ha tornat una joguina sense ànima.
Des d'aquí, des d'aquest món inhòspit
no hi ha comunicació possible.
He fugit del filferro d'arç invisible
que m'envoltava com una presó imaginària.
Ara, només camino,
fins a trobar-te.
Al dibuix es veu que t'ha tocat la cara del dau on hi ha representat un mòbil. A les altres cares que es poden veure s'hi endevina un símbol que sembla un llamp elèctric. I a una cara, no és segur, sembla un bastó?
ResponEliminaI a les altres 3 cares què hi deu haver? M'aventuro a dir-ho... Un llibre. Un pinzell. Una bicicleta.
No ho sabrem mai, aquesta proposta ve d'un alte blog i el dau no és meu... El llamp jot ambé el veig i a l'alte costat jo havia intuït un agulla, però també podria ser un bastó.
EliminaSortir del fred i la solitud és força complicat si no tens aquest "et penso".
ResponEliminaHas trobat un fil molt fort entre el dibuix i el teu poema.
Bona tarda, Carme!
Aferradetes.
I tant que sí!!!
EliminaEncara que aquest et penso sigui una mica irreal o impossible o mil altres coses, tenir aquest "et penso" ja pot ajudar.
Bona tarda, Paula.
Aferradetes.
No es pot caminar eternament... si no el troba, en algun moment s'haurà d'aturar...
ResponEliminaNo sé, depèn de com t'ho miris, finalment passi el que passi hem de continuar caminant.
EliminaPotser el mòbil sempre havia estat una joguina, i ha calgut eixir del filferro per a adonar-se'n. En tot cas, sempre és millor caminar per a trobar que fer-ho per a perdre's...
ResponEliminaI Tant! Al menys ho hen d'intentar de caminar per trobar allò que volem, encara que sovint sembla que sempre ens ho prenen dels dits...
EliminaBadant , badant , la cabellera se m'ha quedat enganxada en un filferro d'arç, com que és invisible ningú m'ajuda i em quedo ben quieta esperant alguna ànima solitària com jo, que passi prop meu ...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Aquests filferros són traïdors... Bon vespre, M Roser.
EliminaM'agrada la teva proposta, has sabut posar-hi tots els elements (a mi de moment encara no m'ha vingut cap història).
ResponEliminaHi ha solitud i un viatge que sembla que no s'acabi, però també hi veig esperança en continuar caminant. Perquè malgrat tot, no en queda una altra.
Abraçades, Carme
Aqusta imatge em va semblar bastant desolada... segur que t'acabarà sortint una cosa o altra. Abraçades, Núria!
Elimina