Barana



Veig la claror,
dels joncs inexistents.
Per les escletxes
podem tastar la vida
que passa enllà dels murs.


Comentaris

  1. És com ho veig ara, tasto la vida més enllà de les finestres.
    De vegades penso que només és un miratge...

    M'agrada molt la foto i més el teu poema.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots estem una mica igual, és com mirar i no tocar...

      M'alegro que t'agradi. Es veien els camps a través de la barana i ho vaig trobat bonic.

      Aferradetes.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Em va semblar una metàfora de les absències que vivim. No pas de les tristament definitives, sinó de les obligades pels confinaments.

      Com que ens comuniquem amb les persones a través de tants mitjans que tenim, es una mica com aquestes escletxes dels no-joncs que ens permeten veure una mica els joncs de veritat (en aquest cas els camps).

      Elimina
  3. Quina composició més bonica, ets tota una artista...Per enre aquests joncs virtuals, veiem la realitat de la vida que passa...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La realitat sempre la veiem a través d'alguna cosa o altra, ni que sigui pel filtre dels nostres propis ulls. Aquesta barana és uan metàfora de moltes coses... Petonets, maca!

      Elimina
  4. És com la caverna de Plató, podem veure gairebé només les ombres del que hi ha més enllà, però difícilment podrem veure la realitat a través d'aquesta barana si no és que ens hi acostem molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les escletxes són prou grans per veure-ho bé si t'hi acoses... però com dius t'hi has d'acostar molt.

      Elimina
  5. Encara que sigui a través de petites escletxes sempre va bé poder veure-hi més enllà, veure una mica de llum, imaginar... i tastar aquests bocins de vida.
    Molt bonic el poema i la fotografia, bona combinació com sempre fas.
    Petons, Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Núria! Encara que sigui a tastets, no podem deixar escapar bocins de vida... Una abraçada.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars