L’Escala


La sorra guarda el record de totes les onades.
Les roques, en canvi, les porten esculpides.

Comentaris

  1. Quins pensaments tan encertats, Carme. Sempre descobreixes noves comparacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Xavier! vaig començar a escriure només pensant en la sorra, però de cop em va sortir l'altra cara de la moneda...

      Elimina
  2. Quina platja tan coquetona... Aquest any no he trepitjat la sorra , el mar només l'he vist de lluny, esperaré una altra temporada!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenim unes platges precioses en aquest país. A L’Escala, totes ho són! Bon dia, M Roser!

      Elimina
  3. Quins records! La primera vegada que vaig estar de colònies amb els alumnes de Balsareny va ser a l'Escala. Què bonics els versos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Alfonso. Quina alegria veure't per aquí! Una abraçada.

      Elimina
  4. Sempre em fas anar més enllà del que veiem i, no saps com m'agrada!!...
    Qué maca, i qué encertada, la teva definició de la petjada que deixen "totes les onades"...
    Quina sensibilitat tens!!... Gràcies!!
    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les metàfores tenen sempre múltiples continguts i lectures . M'alegro molt que t'agradi, Montse! Gràcies a tu, per continuar passant per aquí. Una abraçada molt forta!

      Elimina
  5. Una descripció molt certa i poètica , a la vegada !. Una bona sorpresa ;)

    ResponElimina
  6. La sorra seria la vida, les roques l'art. M'agrada moltíssim!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars