Iris
Els iris s'obren poc a poc, aquesta primavera... com si en lloc de l'esclat habitual d'obrir-se tots a la vegada, volguessin fer-ho en silenci i de puntetes. Cada dia n'hi ha un de nou, cada dia, algun ja està pansit. Com escriure un sol vers d'un poema, cada dia. Com enviar només una "a" de l'abraçada de paraula, demà la "b". Tot transcorre poc a poc.
Si esclata una flor cada dia tenim la garantia que en veurem tota la primavera i és que són tan bonics! La llàstima és que es vagin pansint...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
A vegades esclaten quasi tots a la vegada i aquest any, cap dia n'hi ha més de 3 o 4.
EliminaAvui , una "A" d'abraçada
ResponEliminaDemà, una "B" de bes
Passat... una "C" de calor
i seguim !!
;)
Poc a poc, arribaran igualment. Els iris i les adreçades.
EliminaEntre un iris nou i un de pansit ha passat tota una vida. La nostra.
ResponEliminaI la seva!
EliminaNoves flors. Flors blaves. Flors que sense ganes de néixer, poc a poc es van obrint. I flors d'altres colors que també hi seran i li faran companyia, que se la faran les unes a les altres. Tu ja m'entens... :-))
ResponEliminaÉs bo que les flors es facin companyia... i els poemes, i les veus, tot acompanya.
Elimina