Tronc de glicina

Glicina i balcó a  Torà

S'han fet un sol cos, la glicina i la casa.
Entrellaçades, l'una i l'altra, entortolligades.
Se saben el tacte i la força, se saben el color i l'olor.
Quan florirà, aquesta primavera la glicina, 
quedarà amagada la grisor del mur, la façana escrostonada.
I tot semblarà jove altra vegada.

Comentaris

  1. Si li deixem prou temps, la glicina s'acabarà menjant la casa. Si cap ésser humà no ho impedeix abans.

    ResponElimina
  2. Vol guanyar terreny a les canonades i filats.... no sigui pas que la desallotgin ! ;)
    Salut !

    ResponElimina
  3. Quines ganes de primavera. I enguany, per tot el que està passant, que arribi l'estiu!

    ResponElimina
  4. En aquesta foto, no sabem si és la glicina la que aprofita la casa per enfilar-se i créixer o és la casa la que es val del gruixut troc per continuar dempeus... un clar exemple de simbiosi. :-))

    ResponElimina
  5. Qui dóna suport a qui? El tronc a la casa, la casa al tronc...

    ResponElimina
  6. "M'exalta el nou, m'enamora el vell", sempre.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars