Concurs Lletres i fils: cinquè fil - Menjafestucs!

Tenien una vida petita, tan petita que era de la mida d'un festuc. 
Sí, un festuc, com una mena de festa diminuta amb un fruit rodonet a dins.
Si l'un era un golafre, que es menjava sense manies tots els instants rodons, 
l'altra sempre trobava que eren massa petits  i que no valia la pena ni tastar-los.
- Menjafestucs!
- Llepafils!
Es deien l'un a l'altre.  

Parlaven la mateixa llengüa, però semblava que parlaven idiomes diferents.  Un dia van descobrir que menjafestucs i llepafils, en realitat, eren sinònims  i això va canviar moltes coses dels seus punts de vista.  

Ara el menjafestucs se'ls menja amb comptagotes i la llepafils també.  
A vegades, dins de la clofolla, es troben.

Comentaris

  1. Es pensaven que eren molt diferents i es veu que no ho eren tant. Sempre és possible arribar a entendre's, només cal una mica de bona voluntat per ambdues parts (tot i que l'ajuda d'un bon diccionari de sinònims tampoc fa cap nosa :-D)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els diccionaris de sinònims són una genialitat de l'espècie humana! ;-D

      Elimina
  2. Està molt bé ! . A la fi es van posar una mica d'acord , com diu en Mc, no eren tant diferents !
    Tot era qüestió de voler entendre una mica mes a l'altre.... com ens compliquem la vida , moltes vegades.....
    ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quasi sempre ens la compliquem, Artur.
      Les persones humanes sembla que estiguin dissenyades per barallar-se.
      Els catalans encara més? Hosembla bastant...

      Elimina
  3. Ja es veu que cap dels dos no volien ser bocamolls i que posats a ser uns menjamiques es van estimar més ser uns panxacontents.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es van cansar de ser esgarriacries i torracollons i es van estimar més estar contents com un gínjol, encara fossin una mica tocacampanes . ;-D

      Elimina
  4. Molt original el teu text, Carme! Com ja li he dit a la Laura al seu blog, aquest cop no són fàcils de combinar les paraules però us n'heu sortit molt bé i t'ha quedat una història rodona.
    I com ja han dit en altres comentaris, en realitat no eren tan diferents, i està ben trobat que en lloc de criticar-se l'un a l'altre s'hagin adonat que en realitat no són tan diferents. N'hauríem d'aprendre els humans, a escoltar i comprendre més.
    Gràcies de nou per participar, ja només quedarà el darrer fil ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha estat molt divertit participar als teus fils. Participarem també a l'últim, per descomptat.
      Gràcies, Núria.

      Elimina
  5. Jo sóc una menjafestucs i ara em fas pensar que potser també sóc una mica llepafils!!!
    Bon vespre , Carme.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars