Àncora vella

Àncora a la ciutadella de Roses

Quan s'apaga la tarda i tanco els ulls,
sé que allò que hi ha més potent en mi perdura
i que l'instant més efímer sempre floreix.

I tot és nou i antic a la vegada;
sobre les arrels més fondes
ens neix la rosa més recent plena de llum.


Comentaris

  1. Boniques paraules.
    Faig un comentari curt en veu molt baixa per por a pertorbar el moment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Jp.
      Per venir, pel teu comentari curt i tendre.

      Elimina
  2. Penso com el JPmerch: boniques paraules. Que ixen de bonics pensaments, de bonics sentiments.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, a tu també, Xavier, per ser-hi sempre i tan a prop.

      Elimina
  3. Curiós, el mar i la terra, tan diferents , però tenen coses semblants; aquesta àncora vella, segons com la miris sembla una arada cansada de fer solcs...
    Boniques paraules!
    Bon diumenge, Carme.

    ResponElimina
  4. Arrels i roses per començar el diumenge, gràcies ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que et floreixin totes, Gemma, ja sigui diumenge o qualsevol dia de la setmana.

      Elimina
  5. As stated by Stanford Medical, It is in fact the SINGLE reason this country's women get to live 10 years more and weigh 42 pounds lighter than we do.

    (And by the way, it has absolutely NOTHING to do with genetics or some secret exercise and absolutely EVERYTHING to do with "HOW" they eat.)

    BTW, I said "HOW", not "what"...

    TAP on this link to determine if this easy quiz can help you find out your real weight loss possibilities

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars