Caliu



Si s'apaga la flama, ens queda el caliu. 
Podem fer-hi una torrada  i gaudir d'un altre moment
o  també tornar a manxar, perquè la flama reprengui.


Comentaris

  1. Quina foto més bonica i quan fa fred que millor que acostar les mans al caliu! En qualsevol moment podem reprendre la flama a cops de manxa...A més la teva foto té caliu i flama!
    Bon vespre, Carme.

    P.D. Em sembla que se t'ha colat un balcó ple de roba estesa que deu estar ben glaçada...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que tot i tenint llarde foc, no fem foc gaire sovint. Però de tant en tant sí i el gaudeixo molt. M'encanta el foc.

      Té caliu i flama, però aquesta llenya tenia tendència a consumir-se lentament sense flama, l'havíem d'anar revifant amb la manxa.

      El balcó de roba estesa s'ha tornat endreçar, esperant el seu moment.

      Elimina
  2. La rauxa de la flama i el seny del caliu, l'un complementa l'altre.

    ResponElimina
  3. Respostes
    1. Que no s'apague la llum... ni la flama, ni el caliu.....

      Elimina
  4. Cert, tot depèn de nosaltres, de saber gaudir del moment que volíem o de la seva alternativa... Un bon aprenentatge per anar practicant.
    Que bé s'hi deu estar a prop de la teva llar de foc, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que s'hi està bé!!! Amb flama o sense, amb torrades o sense...
      Una abraçada, Montse!!!

      Elimina
  5. Mentre hi ha caliu, l'amor és viu ! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que maca, aquesta expressió!!! Gràcies!

      Elimina
    2. A vegades per revifar el foc cal afegir nous troncs. Però hi ha troncs que són insubstituïbles. No m'agrada gens l'expressió de "renovar-se o morir".

      Elimina
    3. Quasi sempre, per no dir sempre. cal afegir nous troncs. Sense troncs nous, el foc s'apaga. Però a mi tampoc m'agrada aquesta expressió que dius.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars