Vinya



Ha marxat el verd tendre de les vinyes.
La tardor, a mossegades desiguals,
enfosqueix cada cep i cada pàmpol
de vermells, morats, marrons i negres.
Les ravenisses, aprofiten la calma
de la verema enllestida
per omplir de llum blanca el passadís
i es fan estora escabellada
perquè la vinya hi reposi els seus peus,
i els seus pàmpols en el seu despullament d'hivern.

Comentaris

  1. Molt ben trobada la feina de les ravenisses. No sabia que es deien així, per a mi només eren floretes blanques.
    A més de llegar-nos aquest bell poema, ens il·lustres, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb aquesta planta em va passar una cosa d'aquelles tan especials que et criden l'atenció i ja no te n'oblides mai més. El meu pare, explicava que quan era petit, a casa seva, que sempre havien tingut conills i gallines, l'enviaven a collir herbes pels conills. I ell me les anomenava, ente elles hi havia les ravenisses, que jo mente ell ho explicava no identificava de cap manera. Ara fa uns anys, però tampoc gaires, un dia vaig veure una estora blanca de flors que cobria tot un replà de territori a la vora d'una font. Les havia vist moltes vegades aquestes "flors blanques" (que per cert també es poden anomenar així, vikipèdia dixit) i no en sabia el nom. En buscar-ho i trobar que es deien ravenisses, em va alegrar com si retrobés una antiga amiga... ja havia identifiat una de les herbes pels conills. Les altres no les recordo, però potser un dia buscant alguna planta o flor desconeguda em sortirà un nom i el reconeixeré com a una altra herba pels conills. Petites emocions que omplen la vida. Gràcies pel teu comentari, Xavier.

      Elimina
  2. Mira que bé, jo de petita quan anàvem amb la mare a collir herba pels conills, les ravenisses eren les que més omplien el cistell...
    Quin contrast tant bonic el camí de flors blanques amb el morat de les vinyes ja una mica revellides!
    I parlant de temps de la infància, us agrada el pessebre de la plaça de Sant Jaume? A mi molt, el trobo original i em porta records nostàlgics...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada la teva confirmació sobre les ravenisses i els conills! Gràcies!

      No he vist presencialment el pessebre de la Plaça de Sant Jaume. He vist fotos, només. A mi m'ha semblat que per un costat és molt maco i per l'altre molt caòtic, però de lluny les coses no es veuen bé. Hi hauré d'anar.

      Elimina
    2. He vist el pessebre de la plaça Sant Jaume. Molta gent en parlava malament. A mi em va agradar. És entranyable.

      Elimina
  3. M'encanta la interpretació que en fas d'aquesta estora blanca, del retrat que fas amb paraules de les vinyes a la tardor. He passejat per les del Penedès i puc compartir les teves sensacions, tot i que sense posar-hi paraules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si compartim sensacions, ja no necessitem paraules, Montse!

      Elimina
  4. Les ravenisses són una manifestació que no es pot matar tot el que és gras, no és tot el contrari de la primavera, la tardor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Primavera d'hivern, la tardor té moltes flors i encara més colors.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars