Atzavara



Escultura viva o guardià de les punxes.

Un dia caminant pels voltants de casa meva, a la vora d'un carrer, a ran de bosc, em vaig fixar que hi havia una atzavara immensa, amb unes formes aleatòriament boniques.  Li vaig dir a la meva companya de caminades "Mira, és com una escultura viva", ella em va contestar, sorpresa  "Et fixes en unes coses!".  No la vaig fotografiar i al cap del temps, un parell o tres d'anys, un dia que hi vaig pensar i que vaig voler veure com estava, ja no en quedava ni rastre. 

Fa poc temps, vaig veure aquesta altra ran de la tanca d'una casa.  Potser no arriba a la mida d'aquella primera, però s'hi assembla.  Aquesta sembla un guardià dels límits del jardí.  Que quedi constància de com és, perquè  veurem com evoluciona.  Em continuo fixant en unes coses!!! I em fixaré també en com pot desaparèixer i quedar en no res en un parell d'anys... (o no).

Comentaris

  1. Al poema de la Ribera de la Muga tu mateixa deies:
    "Escabellades, branques i fulles s'uneixen"
    Valdria també per aquesta esplèndida, (gairebé turmentada) atzavara.
    Segueix fixant-te en aquestes "coses" Carme, que en treus (i en traiem) molt de profit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Continuaré fixant-m'hi, Xavier, m'agrada badar quan camino i observar detalls de la natura o dels carrers, portes o finestres. Més aviat em sorprèn que hi hagi persones que no ho trobin "digne" d'atenció.

      Elimina
  2. Que sí, que et fixes en unes coses que Déu n'hi do. :-DD

    Però val a dir que està molt bé que ho facis i ens ho ensenyis al blog. Les atzavares tenen un punt atàvic que, almenys en el meu cas, les fa interessants. Si continues "vigilant" aquesta potser podem gaudir de veure-la florida, és espectacular l'alta tija (gairebé sembla un arbre) que els surt al mig. Es veu que només floreixen una vegada i després moren, potser és això el que li va passar a l'altra que dius que era més grossa... o potser la van arrancar, que també podria ser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs a veure si la pesquem florida, sempre que en veig una de florida, i tens raó que és espectacularment alta la tija, penso en la seva propera mort, des que em van dir això que hipenso sempre. Passo molt a prop d'aquesta quan duc els nens al cole, i la puc controlar fàcilment. Ja us en donaré notícies, ni que sigui un cop a l'any...

      Elimina
  3. Una escultura viva! Quin oxymoron més fantàstic!

    ResponElimina
  4. Doncs penso que fas molt bé de "fitxar-te en segons quines coses" , sempre et sorprendrà alguna cosa que per altres, els passarà desapercebuda... elles/ells s'ho perden ;D
    Bones festes !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí, a mi m'agrada molt "badar" mirant les coses, sense gaires filtres, qualsevol cosa ens pot sorprendre, està ben demostrat.. BOnes Festes, Artur!

      Elimina
  5. Trobo que si anem a passejar, és en bona part per fixar-nos amb les coses que veiem, les interioritzem i quan tenim una estoneta, les compartim amb els altres fent servir paraules boniques ...
    Les atzavares necessiten ben poca terra per fer-se ben altes i fer-nos quedar bocabadats!
    Bona nit, Carme i segueix fixant-he en les coses!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo ho veig ben bé així, M Roser! Aquestes atzavares, en tenen molta, de terra, l'una i l'altra... deu serper això que s'han fet tan grosses.

      Bona nit, M Roser!

      Elimina
  6. I quina sort que tenim nosaltres que et fixessis i et segueixis fixant en unes coses! Milers i milers de posts llegits gràcies a que has decidit posar paraules i colors a les teves observacions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, XeXu! JO també tincmolta sort que vosaltres vingueu a compartir-ho.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars