Niporepte de relats en català


Aquest tanka ve de Ca l'Helena 


Llum de tardor.
Als nostres peus, les fulles.
De tot l'amor,

de les millors paraules,
en fem caliu.

Comentaris

  1. És el misteri que atrapa
    els caminants
    i els fa retrobar la il·lusió.

    La màgia que sorprèn
    els infants,
    que corren sobre les fulles
    d’una jove tardor,
    que de sobte els fa grans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Xavier, pel teu nou poema!

      La tardor té fama de nostàlgica i trista i potser fins i esconsidera tot com una metàfora de la decadència. En canvi, en el teu poema, crec que més real que aquests prejudicis previs, hi surten els caminants, la il·lusió, la màgia, el joc i el creixement. Una tardor molt positiva, que a mi em complau perquè en soc una admiradora. M'agrada la tador i també créixer amb ella com els infants. Un poema preciós, Xavier.

      Elimina
  2. Aquí han caigut les fulles,
    els nostres estornells són ara a Catalunya
    esperem l’hivern
    si us plau, no envieu massa neu

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja vaig veure les teves fotos de tardor, precioses, Merike!
      Us cuidarem bé els estornells, perquè tornin a Finlàndia ben contents.
      Espero que tingueu la neu justa, per donar-vos la llum que necessiteu.
      Una abraçada càlida i lluminosa.

      Elimina
  3. A mi m'agrada molt la tardor, i penso que pot ser nostàlgica i positiva!
    Tardor...sinfonia de colors
    que et captiva la mirada,
    amb matisos d'or i vermells de foc.

    Bona votació , Carme.

    ResponElimina
  4. Carme, "de les millors paraules", com aquest mateix poema.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars