Pintant des del balcó

Ceret (Vallespir)

D'un tros lluny, 
des del balcó, miro de dret, la vida.
I la vull pintar dels colors més bonics
I la vull dibuixar amb els mots més tendres.
No toco de peus a terra, 
i el balcó m'allunya i m'apropa.
És com una talaia des d'on et puc veure molt bé.
I puc reconèixer els teus ulls i el teu somriure.


Comentaris

  1. Pintar la vida, dibuixar-la... que ben expressat!

    ResponElimina
  2. Gràcies, Xavier. A vegades em sembla que "desaprofito" imatges com aquesta que em va cridar l'atenció, de les quals se'n podria treure molt més suc, però la inspiració falla sovint.

    ResponElimina
  3. Quina visió més privilegiada de l'entorn!

    ResponElimina
  4. Quan un /a és artista, tan se val el lloc on es pinti sempre es troba algun indret amb la inspiració per companya...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
  5. Sí que és una imatge molt poètica. Ser artista, sortir a la superfície de la vida, trobar la teva bona vista.

    ResponElimina
  6. Si torno a guanyar algun dia a Relats en català, potser proposaré aquesta imatge per al Niporepte.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars