Font, safareig i pont

Reiners (Vallespir)

Tot és a punt perquè les necessitats siguin cobertes: el riu i el pont, la font i el safareig. La sequera no aconsegueix prendre-li la bellesa a aquest indret, però el deixa buit de contingut, sense aigua, ja res no serveix de res.

I malgrat tot, és un lloc on t'hi quedaries una bona estona, just a la sortida del poblet, en una raconada del paisatge, que el fa més amable i acollidor. 

Passem el pont, com si anéssim a algun lloc, però no hi anem, no anem enlloc. Reculem somrients.

Comentaris

  1. Quan torni a ploure s'omplirà la fotografia de moviment, l'aire d'olors, el silenci de remors. Carícies per als sentits.

    ResponElimina
  2. Vaig escriure un comentari ahir i em va semblar que havia sortit publicat però veig que no. No passa res, ho torno a provar.
    Deia que és cert que la imatge és mot bella tot i la sequera però que, quan me l'imagino amb aigua, m'agrada molt més. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per descomptat que sí, Mc!

      Sense aigua, em deixa com una mena d'enyorança al cor...

      Elimina
  3. Se li podria anomenar "El racó de la sed" ,.... tot esperant la pluja !

    ResponElimina
  4. Una bona trilogia en un racó de la natura...Una font pels caminants assedegats( quan ragi , és clar), un safareig per netejar les angoixes, i ja ben lleugers de neguits, un pont per reemprendre el camí cap a d' altres indrets, dins la boscúria de la vida...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara pensava que el final hauria de ser: reculem tristos, però somrients. Perquè hi ha una tristesa enganxada a qualsevol sequera. Gràcies M Roser!

      Elimina
  5. Viatges molt! I sempre fas fotos de llocs molt rústics i acollidora! Amb aigua o sense.

    ResponElimina
  6. M'agrada voltar per Catalunya. No són grans viatges, però són els que m'agraden més.

    ResponElimina
  7. Doncs sí que és un lloc que convida a passar-hi una estona, oi?

    ResponElimina
  8. I qui ha dit que sense aigua ja no serveix per a res? Aprenem a donar altres usos a allò que aparentment ja no serveix, i els resultats ens sorprendrà. De moment, aquest paratge tan bell ha inspirat una entrada de blog, reflexions i paraules molt boniques, i una estada física segur que molt gratificant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El lloc no perd la bellesa i és inspirador, tens raó i això ni la falta d'aigua li pot prendre. Però veure una font que no raja sempre em produeix una mena d'entorança d'allò que ja no és o de tristesa. Gràcies, Montse!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars