Campaneta a La Pera



He trucat tantes vegades, sense saber mai del cert si hi hauria o no resposta, que el cor i la mà s'han posat d'acord per donar-se un descans. 

Encara no he après a no respondre, tampoc no cal. Podeu trucar, viatgers o vianants, amics o coneguts...  tothom qui vulgui i jo respondré. 

Aprenc amb paciència l'espera i el silenci. 

Reposa campaneta, com la meva mà. 

Reposem, que el temps no canviarà pas, perquè tornis o no a dringar.



Comentaris

  1. "Aprenc amb paciència l'espera"
    Una sàvia actitud.
    (La Pera, el poble d'origen d'una part molt important de la meva família.)

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poble molt bonic. Em va agradar molt. Aquesta campaneta tan rovellada i en desús, em va suggerir aquestes paraules. Aprendre a esperar sempre costa. Tot i que jo tinc força paciència i soc una persona tranquil·la, en alguns aspectes, esperar, a mi sempre m'ha costat, a la meva edat i encara vaig aprenent. He, he, he...

      Elimina
  2. Amb les vegades que he estat a la Pera, mai m'he fixat amb la campaneta...Segur que si l'hagués vista, no m'hauria pogut estar de fer-la dringar. Jo de paciència no en tinc massa ( depèn) i de persona tranquil·la, no ho sóc pas gens...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una mica rovellada... però segur que encara dringa... bona nit, M Roser!

      Elimina
  3. Ara mateix em passa amb un amic, que no em respon. No vull tenir cognició negativa, ja li vagarà...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars