Tribuneta



Passen els núvols del temps
sobre la pell tan vulnerable.
I recordo quan el tacte era suau 
i els meus colors més nítids.
Però habia oblidat 
que podia ser, 
ja, 
tan a prop, 
la vellesa.



Comentaris

  1. Respostes
    1. He, he, he....
      No sabria dir-te per què, però m'has fet riure i que consti que jo també l'hi trobo.

      Elimina
  2. L'important és saber envellir bé, com aquesta tribuneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que saber envellir bé ajuda, sobretot mentre les condicions són acceptables, però a vegades l'envelliment no et deixa triar gaire. Si la salut física o mental no et respecta, no veig manera d'envellir bé.

      Elimina
  3. Igual que algunes persones, hi ha objectes, construccions i realitats vàries que com més vells, més bells. Potser el subjecte no se n'adona, però qui l'observa sí...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un punt de vista molt positiu i bonic, el teu, Montse! Gràcies!

      Elimina
  4. Quina tribuna més bonica, només cal que algú tingui cura que es conservi molts anys, així sense restaurar , que el pas del temps la fa molt més valuosa...On és?
    Bon vespre Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És a Camprodon, al carrer València. Una mà de pintura no li aniria gens malament per conservar-la millor i fer que durés més temps.
      Bon vespre, M Roser.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars