Pautada rigidesa

Una fotografia d'en Xavier Pujol: Futurs

La realitat, tan rígidament pautada,
ens encalla els peus a cada solc
i no podem avançar.

Ens menjaríem la fulla saborosa i tendra, 
però les reixes, i els grillons als peus, 
un cop més, ens ho impedeixen.

Comentaris

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta marieta sembla que avança i ves per on no es menja aquesta gran catifa verda, que és la fulla... Li demanarem que ens doni una mica de la seva llibertat per poder avançar sense entrebancs!

      Tan de bo la realitat ens permeti trencar les cadenes i caminar lliures, sense caure en cap solc del camí... Sino, sempre som a temps d'emprendre volada...

      Bon vespre, Carme.

      Elimina
    2. A veure si ens serveix de model, la marieta... ens podria ensenyar a volar, potser...

      Elimina
  2. Bona explicació dels moments que estem vivint!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta composició d'en Xavier m'hi va fer pensar, sí. Gràcies Rafel!

      Elimina
  3. Jo, com el Xavier, també hi veig la situació actual. Pobres presos polítics!

    ResponElimina
  4. Tothom hem pensat el mateix, és inevitable.

    ResponElimina
  5. Sí, realment és difícil la situació.

    ResponElimina
  6. Veig que tots hem pensat el mateix, aquesta vegada. Després de la suspensió d'aquest migdia, tot i que no per previsible menys indignant, encara n'augmenta més la interpretació dels teus versos... Cada vegada semblen més gegantins els grillons dels peus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, sí, per més que ho sabíem, aquest fer trampes constants i estirar inarronsar les lleis com els hi ve de gust, indigna molt. Però continuo confiant que si persistim, guanyarem...

      Elimina
  7. Difícil esperança. Tanmateix la marieta confia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La marieta confia i nosaltres, també. Si persistim, guanyarem.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars