Jugant amb Brznst i les lectures

A la Mei, la protagonista de Disset pianos, se li moria sobtadament en Péter, la seva parella, era una mort traumàtica per inesperada.

A la dona de fang, no se li havia mort ningú, no obstant, hi havia algunes coses del llibre que li feien pensar en la seva vida. Hi ha desaparicions o allunyaments o viatges, o desconnexions que poden produir reaccions semblants.

"Necessitava pensar en el Péter sense recriminar-li res.  Et perdono que t'hagis mort i m'hagis deixat a l'estacada, va pensar."

I mentre llegia, recordava molt bé aquesta sensació, de quan Brznst va desaparèixer sobtadament, podríem dir que també traumàticament.  La dona de fang després de sentir dintre d'ella molt dolor i molts i molts retrets, va arribar un moment que necessitava deixar enrere tots els retrets i començar a fer funcionar de nou la seva comprensió.



"Havia arribat el moment de substituir retrets absurds per  un àlbum de records amb els bons moments que havien viscut junts."

I, altra vegada, ella recordava com havia escrit i confeccionat un àlbum de bons moments. El necessitava. Havia escrit un recull de bons moments, Li va posar per títol Només  ... (sobreentenent la continuació: només tinc ganes de dir-te coses boniques).  I sí, va servir de molt aquest àlbum per donar un tomb i endreçar coses.l

La gran sort és que Brznst no solament no havia mort, sinó que tornava a estar accessible i va poder-lo compartir amb ell.



Ara, després d'haver estat uns anys junts i en bona harmonia, en Brznst i la dona de fang tornaven a pensar en una separació forçosa, menys traumàtica que la primera, menys sobtada que la primera, més esperada.  I el llibre tornava a xiuxiuejar-li coses:

"Volia sentir-se acompanyada per en Péter, per l'esperit d'en Péter, per l'ànima d'en Péter, per la veu o l'eco de la veu d'en Péter, no sabia com explicar-ho. El volia tenir al costat, però s'havia d'esforçar per evocar-lo"

Potser sí que en Brznst tornaria al seu planeta, per molt de temps, necessitava fer-ho i no seria just per a ningú tornar a patir-ho de manera excessiva. 

- Brznst, si has de marxar, no trencarem pas la comunicació, oi?
- N, n, n l trncrm. Jnts pdm fr-h tt ms bnc.
- Seria trist que no poguéssim veure'ns mai més, però seria pitjor no poder-nos parlar a distància mai més.
- N m'grd dr m ms. Prq, m ms?
- No, no cal dir mai més. Ja veurem...
- S, j nrm vnt...
- Aquest ja anirem veient, és com una mena de mai més disfressat de ja veurem. O un ja veurem disfressat de mai més... no sabria dir-ho.
- D vrtt q trnr. N Brznst smpr trn, t m'h hs nsnyt.
- Sí, ho sé, i mentrestant?
- Mntrstnt ns prlrm d'n mnr _ ltr. J t rcdr cd d _ cd nt.
- Jo també et recordaré Brznst, mentre pugui, un dia, si passa molt temps potser també tindré dificultat per evocar-te, com la Mei. Serà triple pena, no tenir-te a prop, no recordar-te i si es dona el cas deixar d'enyorar-te, ja un desastre total...
- sr n prd mtl grss, dxr d dstjr-t.
- També.
- N m pssr, t'h prmt...
- Ja anirem veient, ja em tindràs al corrent dels teus viatges, i de totes les coses que els condicionen.
- _ tnt q s! T tndr smpr l crrnt.
- T'stm
- T'stm... h, h, h, j prls cm j!
- Ho faig perquè m'entenguis bé. M'ntns?
- síííííííí.... Iiiiiiiiiiiii taaaaaaaaaant!

Comentaris

  1. Sort que ens queden els records i els bons moments!!....
    Seria bonic que no existis el "mai més"
    Només queda la posibilitat d'imaginar i somiar...però després passa que
    Com més imaginem... més enyorem el piano de debó.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els bons moments viscuts, ja ningú ens els pot prendre i sí que ens convé tenir-los presents. I com més grans ens fem, més hem de valorar la vida viscuda i totes les coses que hem fet i hem aconplert.
      Desgraciadament, Montse, ja sabem que el mai més existeix, tant com la mort, que també existeix, per més que mentre no ens afecta no hi pensem gaire.
      És ben cert que com més imaginem més enyorem el piano de debó. T'entenc molt bé. Una abraçada molt forta.

      Elimina
  2. Aquest extraterrestre, parla un llenguatge molt fàcil de desxifrar he, he. Si al final s'entenen i tot!
    M'agrada molt aquesta conclusió a la que arriba la dona de fang: "Havia arribat el moment de substituir retrets absurds per un àlbum de records amb els bons moments que havien viscut junts." I el títol de "només" està molt ben trobat. Sempre hem de tenir presents el bons moments que, qui més qui menys en té un bon feix...Els que no ho siguin , no deixarem que ens facin mal!
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que l'entenguis... sempre és bo poder comunicar-se amb tothom fins i tot amb els extraterrestres. Bon diumenge.

      Elimina
  3. Quina entrada més deliciosa! Hauré de llegir aquest llibre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Helena. Espero no haver donat una idea equivocada del llibre. I espero que t'agradi, que crec que sí. A mi, em va agradar molt, tot i que la història no té res a veure ni amb el meu joc ni amb el meu post.

      Elimina
  4. Que complex l'art de viure, Carme! Per sort, la teva història ens mostra dos éssers disposats a saber assaborir tots els seus moments, els passats, els presents i els futurs, amb una gran intel·ligència. Segur que la seva relació (del tipus que sigui) haurà estat molt positiva per a tots dos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, és tan complex que a vegades les mateixes coses ens fan efectes ben diferents. I és que no acabem mai d'aprendre coses noves. Jo crec que fins l'últim dia. Tant de bo sigui així. I... segur que sí, Montse, que la relació haurà estat positiva per a tots dos.

      Elimina
  5. Molt bona història. El diàleg final molt dolç: la dona de fang emprant la llengua, només amb consonants i en Brznst parlant amb vocals i fent-les sonar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier! Si no aprenem una mica el llenguatge de l'altre, poc ens podem aproximar. Aquests dos, al menys, ho intenten. La bona voluntat ja és molt.

      Elimina
  6. Aquesta relació és tan especial. Si ja estan aprenent a parlar l'idioma de l'altre i tot, això és posar-hi molta voluntat i molta il·lusió. Segur que es veuran més!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Van fent, sí, amb ganes, ja se sap que amb un extraterrestre les coses mai no poden ser normals del tot.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars