Duresa

Una fotografia de Xavier Pujol: Futurs


L'escorça de l'aigua
s'ha fet tan dura 
que, ara, ens punxa els dits i l'ànima.

La guineu, cruel, sempre a l'aguait,
percaçant-nos dia i nit.

Comentaris

  1. Defineixes tan bé aquesta imatge que sembla més teva que meva. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només em deixo portar pel que em diu la imatge. Ja et vaig dir que aquestes imatges són molt suggeridores o potser més aviat eloqüents. Gràcies a tu, per la inspiració.

      Elimina
  2. Sort d'aquesta miqueta de cel que es reflecteix, per curar les esgarrinxades de l'ànima...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Necessitarem molt més que una mica de cel per curar-nos les ferides, són molt fondes. Bon vespre M Roser!

      Elimina
  3. L'escorça de l'aigua s'ha convertit en una mena de guineu, en definitiva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí és així i dolenta, dolenta... tant que em sap greu per les guineus, aquesta comparació, ja que en el fons em cauen bé.

      Elimina
  4. És veritat. Per alguns contes que m'havien explicat en alguns llocs que visitàvem, la guineu sembla que tenia aquest doble valor d'animal bo-dolent, o dolent-bo més aviat. Que em fa patir, com si diguéssim, perquè al final és el que rep, i al que li toca el rebre sempre el planyem, poc o molt. En algunes zones es veu que s'està perdent, s'extingeix. Com si no arribés a ser prou dolent, prou astut, per sobreviure. Guanyat per altres bestioles que en són més, d'astutes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet, aquesta guineu que jo dic és molt cruel i jo no la planyeria gaire o gens si al final li toca el rebre... les autèntiques són millors.

      Elimina
  5. Tal com ho explicas i ens fas tornar a observar, fa mal i por!!...
    Sort que ens queda aquest caminet blau per on poder sortir corrents ara que l'aguineu sembla distret...
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa por sí, era el que sentia i el que sento amb el que em diu la imatge. Haurem de mirar d'escapar de seguida.... una abraçada.

      Elimina
  6. Tenen un efecte ben inquietant, aquests ulls; desassossec que s'estén a la resta de la imatge. Caldrà ser més astut que l'enemic, sigui de la naturalesa que sigui... Amb punxades pertot, però ens en sortirem!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sembla que sí, que la solució va per ser més astuts. I crec que ens en sortirem, sí!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars