Porta i balcó



Són suaus els colors d'aquest instant.
Transparència del gest deseixit de les branques.
I els ulls oberts o tancats, 
ara miren a fora
ara miren endins.
Tenim la clau, de les portes tancades
i el finestró obert que ens regala claror.
I la bellesa de les filigranes
a les baranes del cor, que sempre perduren. 

Comentaris

  1. Colors d'un instant, sentiments per sempre.

    ResponElimina
  2. Quan la mirada és plena d'amor, qualsevol paisatge pot convertir-se en el nostre paradís particular. Bellíssim, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El paradís (o no) el portem una mica dins... o al menys fem el que podem per portar-l'hi. Gràcies, Montse!

      Elimina
  3. Les flors sembla que vulguin estirar l'arbre, perquè no malmeti aquesta balconada, que el pas del temps no ha aconseguit treure'n la bellesa !
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet l'arbre estava prou separat, encara que no ho sembli gaire a la foto.
      Bon vespre, M Roser.

      Elimina
  4. Les portes tancades podrien convertir-se en una barrera per poder apreciar "la claror de fora", però a la vegada aquesta barrera es convertiria en un bon recer per gaudir de "la mirada endins"...
    Com molt bé dius, "nosaltres tenim la clau"
    Què tinguis molt bon dia.

    ResponElimina
  5. La porta tancada amb forrellat, el balcó obert, aquesta és la meva síntesi, la teva clau.
    M'agrada molt "I la bellesa de les filigranes/ a les baranes del cor, que sempre perduren", com perduren els teus poemes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sovint hem de fer filigranes amb el cor... m'alegro que t'agradi. Gràcies, Helena.

      Elimina
  6. En el poema queda desat el record en totes les seves dimensions. Quan el recordem, li donem la vida que un dia vam desar per caminar endavant. Aquest i altres poemes i dibuixos, quan són visitats de nou, trobem que ens esperaven i que respiren amb nosaltres.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcues, Olga! Es veritat que hi ha moments que ens esperen en forma de records d'una mena o altra... i està molt bé que els regrobem de tant en tant. Una abraçada, Olga!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars