Jugant amb Brznst i les lectures

El va comprar sense pensar-s'ho gens. Els llibres, no els triava pas ella, sinó a l'inrevés, eren els llibres els que triaven la dona de fang perquè els comprés. Per què l'havia agafat tan convençuda? Per la portada i el títol ben plens de pianos? Pel nom de l'autor? S'adonava que quan anava a llegir la contraportada, per a tenir-ne una mínima informació, ja estava decidida a emportar-se'l. Però no el volia pas per a ella, no, el volia pel Brznst.

La dona de fang a vegades feia trampes, comprava un llibre per regalar i primer de tot el llegia ella, només d'arribar a casa.  Li va semblar que era un llibre preciós i ple de música. Tot just acabat de començar, a la pàgina 12, ja va trobar dues sorpreses.  Una frase "Si no me'n surto, no malvenguis els pianos."  I ella immediatament va pensar: "Brznst, si no me'n surto, de descobrir-los, no menystinguis mai els teus misteris, descobreix-los tu, si us plau." Perquè la realitat és que amb un extraterrestre, no se sap mai quan s'acabarà d'arribar al fons de tot. I la vida és curta i potser tota una vida no és suficient per a conèixer ningú de veritat, de veritat. I ell sempre ho feia, sempre menystenia  una mica o molt allò que portava a dins. Com si no fos res, com si fos una mica buit i com si fos molt simple. La dona de fang no entenia com podia estar tan equivocat sobre ell mateix. Però no, potser no estava equivocat, potser era una mena de protecció, o qui sap si alguna mena de coqueteria extraterrestre.


Bruce Springsteen: My city's in ruins  Come on, rise up!!!!

A la protagonista del llibre, aquesta cançó li donava força. Come on. Rise up! Vinga. amunt!  Val la pena de recollir recursos d'on sigui, sobretot dels llibres, que en són una font inesgotable.

"Els pianos simbolitzen la lluita del poble oprimit, són la força, alliberadorade l'art, són colors enfront d'una dictadura de ciment armat." Pàg 29

La força alliberadora de l'art, de tota mena d'art i també alliberadora de tota mena de coses, no pas només de les dictadures de ciment armat.  Només el simple fet d'escriure, poesia o prosa, no importa, ja és alliberador de les nostres pròpies coses, de les dificultats, de la distància, de les nostres emocions que a vegades ens ofeguen.  

A la dona de fang li agradaria que Brznst pogués saber el que ella va pensant mentre llegeix el seu llibre. I també les músiques que va escoltant i buscant, tal com van sortint en el llibre. 


Tom Waits: I always take the long way home

"Agafo una partitura, la toco sencera a la taula de la cuina i em faig la il·lusió que sona. Però com més faig veure que toco, més enyoro un piano de debó." Pàg 39.

A vegades ens refugiem en els somnis, en la imaginació i aquest viure allò que volem, només en la imaginació, ja ens consola. Altres vegades, però, ens passa com a la dolça iaieta (pianista sense piano) del llibre: Com més imaginem... més enyorem el piano de debó. 

En Brznst sempre torna.

Comentaris

  1. Sort de tu que fas que aquest món blogaire encara conservi una mica d'allò que va ser. Que sempre torni en Brznst, per tots aquells que no som capaços de fer tornar el nostre jo més antic i més blogaire. Encara no m'he estrenat amb Ramon Solsona, per cert. De moment no entra en els meus plans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo gairebé podria dir que m'he estrenat amb aquests Disset pianos. I m'ha agradat. Només li havia llegit un llibre de no ficció,"Reflexions de sala i alcova" fa molt de temps i no recordo gaire el contingut. Estic segura que aquest el recordaré millor.

      Gràcies per saber veure aquest post d'aquesta manera, XeXu.

      Elimina
  2. Uff, moltes coses em fa pensar aquest post tan interessant! Jo vaig regalar a algú aquest llibre de Ramon Solsona i el va rebre amb cara de decepció, ja que el que volia era un Mortadelo dels grans... Així que me l'he endut a l'habitació (el llibre), i començaré a llegir-lo ben aviat... Després de llegir-ne els bocins del teu post, crec que m'agradarà força!
    Complicat imaginar què pot pensar un home en llegir un llibre o escoltant una música... A part d'honroses excepcions, és ben difícil saber si pensen, i si ho fan, acostumen a gastar molta simplicitat... Per sort, no tots són iguals!
    Hi ha qui sí, que pot viure dels somnis; a mi em passa com la iaieta del llibre, que en aquests casos enyoro massa el piano de debò...
    I ja per acabar: de vegades també he fet trampes i he llegit els llibres abans de regalar-los!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta el teu comentari. M'encanta que també facis trampes i que també enyoris el piano de debó. Sobre els extraterrestres no diré gran cosa, però a vegades tenen l'avantatge que ens acaben sorprenent. he, he, he...

      Elimina
  3. La meva mare em va dir una vegada que ha via sentit a dir que els llibres cal haver-los llegit per regalar-los, per saber a què t'exposes, si trepitjaràs algun ull de poll... els llibres acostumen a mossegar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No puc dir que ho faci el en el 100% de llibres regalats, però gairebé. Ho faog molt i molt sovint. Potser no tant per saber a què m'exposo, sinó per saber si li agradarà a la persona.

      Elimina
  4. Que bé que hagi tornant en Brznst.
    Sempre és gratificant escoltar el so d'un piano, tant si el toca Bruce Springsteen o Lluís Llach, com si ho fa algú en nom de Chopin o de Beethoven.
    Jo també estic llegint un llibre musical, comprat aquest Sant Jordi: "Sara i els silencis" de la Maria Escalas, del blog "Idò".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja compafrtirem lectures, doncs, Xavier! Jo he acabat el del Lluís Llach, ahir mateix. El noi del Maravillas que està molt bé.

      Elimina
  5. És veritat això que dius que de vegades no saps per què, però són els llibres els que et trien a tu, és com si de dins surti una veueta màgica que et diu. LLEGEIX-ME...
    Conèixer algú de veritat, és ben difícil, potser amb una vida no n'hi ha prou!
    I sí, penso que amb la imaginació podem viure una vida paral·lela, que ens la podem fer a mida i ens fa ser més lliures.

    Bon vespre Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben bé així, l'agafes sense saber encara per què i ja el fas teu... ja t'ha pescat!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars