La Muga



Després de la placidesa,
del mirall de vida
de formar part del mateix gorg, 
de ser aigua del mateix toll, 
vindrà el salt al buit.
Trasbalsador, que arrossega,
que ho belluga tot, 
que ens caldrà reequilibrar
abans del salt al buit definitiu
que ja ens assetja tan sovint.



Comentaris

  1. Salt al 8...
    Si posem el 8 horitzontal esdevé "Salt a l'infinit"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si, del buit, al vuit i del vuit a l'infinit... bona progressió...

      Elimina
  2. Després de tant de temps sense ploure, es fa estrany veure que encara hi ha rius on l'aigua si passeja plàcidament, i encara ens hi podem emmirallar...Si hem de saltar al buit, potser que agafem una corda d'escalada!!!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
  3. El salt al buit mai no és al buit perquè baix, el riu continua.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muga, quina paraula tan bonica, no sabia què era i ho he cercat.

      Elimina
    2. És curiós com el nom propi condiciona l'article que li posem. És un riu, però li diem la Muga, en canvi diem el Ter, que sembla més lògic, ja que riu és un paraula masculina. Gràcies per tornar, bonica!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars