Plaça a Ordis



L'acolliment, 
la calidesa
l'abraçada de la plaça
que ens rep silenciosa i nua.
M'assec en un raconet
i m'hi quedo, 
mirant i sentint la pau 
respirant-la a fons.

Comentaris

  1. Que bé t'ha quedat aquest poema. Necessitem aquesta pau. Som orfes de pau i de consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier! Els orfes de tota mena, ni que sigui de pau, només compten amb ells mateixos. Nosaltres també, només podem comptar amb nosaltres.

      Elimina
  2. És molt maca, realment convida a aturar-se i sentir la pau que també transmeten els teus versos!

    ResponElimina
  3. Una plaça petita, bonica i molt arrecerada, segur que deu ser d'allò més silenciosa, potser només se sent el cant d'algun ocell...

    Bon diumemge.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars