Ermita de Farners



M'emportaré un dinaret senzill, potser un entrepà d'aquells que tenen diverses coses a dins i que queden boníssims, potser fruita, potser una mica de tot. Maduixes si n'és el temps. Aigua fresca, un termos de cafè. I dinarem en aquest alzinar net i polit. De sureres, amb els seus troncs de colors diversos, més foscs si ja fa temps que han tallat el suro i més vermells si fa poc temps.  Seurem en alguna taula de les que hi ha escampades i prou allunyades les unes de les altres per no fer-se nosa.  I sentirem com es gronxen les branques amb la mica de vent que fa. I aquest silenci només trencat a breus moments per algú que arriba fa un passeig i torna a marxar. Nosaltres no passem de llarg, ens hi quedem a passar el dia, encara que estigui núvol, potser precisament perquè no hi ha gaire ningú. I parlarem de tantes coses que ens ve de gust parlar.  

Després passejarem per tot l'alzinar o potser fins i tot pujarem fins al castell, en baixar, tornarem a aturar-nos.  Per berenar, les últimes maduixes.

I ens adonarem que no és el mateix passar de llarg, encara que els teus ulls hagin vist el mateix paisatge, que quedar-te una bona estona. Veure un lloc està molt bé, viure'l és molt millor.

Comentaris

  1. Respostes
    1. Doncs, potser d'això es tracta, d'agafar gana de viure. Gràcies, Xavier!

      Elimina
  2. Pintes tan bé aquesta excursió que fa ganes d'anar-hi i passar-hi el dia, jo també sóc de les d'anar poc a poc i observant les belleses de l'entorn...I també fa gana d'un dinaret així de senzill i bucòlic, sota les alzines i com diu el Xavier, gana..de viure!!!
    Bon diumenge, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un lloc atractiu. El text és un desig pendent. Ja que el dia que hi vam anar, no hi vam estar gaire estona i tampoc no hi vam dinar, per això proposo una altra oportunitat. Bon diumenge M Roser!

      Elimina
  3. viure no pas només veure .....gran reflexió que té el merit de la senzillesa i al mateix temps és profunda

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si és profunda, Elfree, però jo tinc sovint aquesta sensació. Quan viatgem o quan voltem, passem de llarg. La sensació de parar i quedar-se per a mi és molt potent. Una vegada vaig llegir una frase de Walt Whitman que deia "queda't amb mi un dia i una nit i t'explicaré tots els secrets de la poesia". Em va bellugar per dins moltes coses perquè vaig sentir que això era veritat molt més enllà de la poesia.

      Elimina
  4. Una eixida que pinta molt bé, pssejada, dinaret, xarrada i silenci, i paisatge. Espere que ho hages passat bé si és que hi has anat ja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha passat igual que a ca Galionar, no em deixa publicar amb el meu compte de google i en l'altra opció em demana una verificació que no veig prou bé i no puc publicar.

      Elimina
    2. Vaja, he provat des d'un altre navegador i ara sí que puc. No sé què passa amb Safari...

      Elimina
    3. No sé què passa, exactament. A mi també m'ha passat algun cop, però no precisament avui.

      Hi vaig estar, novesflors, però encara hi he de tornar, d'aquesta altra manera més plàcida.
      És un plaer reconèixer les teves flors del perfil.

      Elimina
  5. Viure és sempre millor que veure, sobretot si el veure és a través d'una pantalla o en la distància.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars